ESTEM ESPERANT UN FILL

28 de novembre de 2011.

El part. El naixement de la petita Montserrat.

  Ens situem a la nit del diumenge 27 de novembre i dilluns 28. La Viviana va anar a dormir relativament tranquil·la i sense gaires molèsties. Així doncs, va poder dormir una miqueta. Ara bé, cap a la 1 de la matinada, li van començar de nou unes contraccions fortíssimes, que gairebé no podia suportar. Tot i això, el ritme era bastant irregular. Ara eren cada 10 minuts, ara cada minut, ara cada 5 minuts, i així durant una bona estona. Va provar de dutxar-se, de menjar i beure alguna cosa, de prendre un paracetamol, tot seguint els consells del curs de preparació al part, però les contraccions no cedien. Poc a poc, es van anar regularitzant. Primer, cada 7 minuts aproximadament; després, cada 5 minuts. Com que la llevadora ens havia donat instruccions de no avisar-la si no eren cada 3 minuts durant dues hores (la qual cosa contradeia tots els consells dels cursos de preparació al part que indicaven que havia de ser durant una hora cada 5 minuts) o bé trucar-la a les 8 del matí, no la podíem avisar. Finalment, passades les 7, ja portàvem dues hores amb contraccions cada 3 minuts i la cosa pintava pitjor cada vegada. Així doncs, finalment decidim trucar-la. 

   Parlem amb la llevadora i ens diu que anem cap a la Clínica, que ella també hi anirà i a més avisarà el ginecòleg. Mentre, la Viviana perd el tap mucós que protegeix l'úter durant l'embaràs. Com que ja ho teníem tot preparat, anem ràpidament en el cotxe cap a la Clínica. 

   Aquí a la foto hi podeu veure la Viviana, poc abans de marxar, dues hores abans del part, entre contracció i contracció. Els més observadors podreu apreciar la cara d'esgotament i dolor que fa i com la panxa gairebé toca ja la porta del armari que té davant. 

   Donat que la clínica està a l'altra banda de la ciutat, que hi havia tot el protocol de baixar del pis, dur l'equipatge i pujar al cotxe lentament,  i que a més era hora punta, hi arribem cap a dos quarts de nou del matí, uns tres quarts d'hora després. Entrem ràpidament a recepció tot avisant que estava de part i era urgent, deixant el cotxe obert i mal aparcat. Ens fan passar ràpidament i la Viviana queda a la sala d'espera. A recepció s'encarreguen d'avisar el metge i la llevadora. Encara que sembli increïble, cap dels dos no havia arribat encara (!), tot i que nosaltres érem qui més lluny estàvem. Mentre la Viviana està a la sala d'espera i arriba la primera infermera per atendre-la, en Josep aprofita per anar a deixar el cotxe a un pàrking.

   Quan arriba la infermera i la visita, la sorpresa és enorme. Va dir: "Però si tu estàs de part!! La criatura ja està sortint!! Ràpid! Porteu-la a la sala de parts!!". Així doncs, ràpidament, sense ni donar-li temps a treure's la roba la pugen com poden a una llitera i la duen a la sala de parts. Com que ni el ginecòleg ni la llevadora encara no havien arribat, assisteixen el part l'equip d'urgències de que disposa la clínica, els quals, donada la urgència i la improvisació de la situació, van fer un treball excel·lent i molt professional.

    En Josep, per la seva banda, s'estava preparant per a entrar també a la sala de parts, però el part seguia avançant. A la sala de parts la Viviana trenca aigües. La cosa anava molt ràpida. La criatura ja treia el cap i en Josep s'estava acabant de preparar el més ràpid que podia. Tot i això, quan en Josep entrà encara li donà temps de veure com treien tot el cos de la petita i com sortia de dins la mare. Posteriorment, va ser extreure la placenta, posar-li un parell de punts de sutura i acabar amb la feina, mentre, per altra banda, dispensaven les primeres atencions a la criatura que acabava de néixer. El part estava ja consumat i la petita Montserrat arribava al món a les 8:45 del matí del dia 28 de novembre de 2011, amb un pes de 2,400 quilos. 

   Als pocs minuts del naixement van arribar, primer, la llevadora i, més endavant, el ginecòleg, els quals van poder assistir als protocols posteriors al part. Segurament que poc s'imaginaven que el part de fet era tan imminent.

   Per cert, que nosaltres encara no teníem el resultat dels cultius per detectar si hi havia estreptococs, ja que els tenia el doctor i ens els havia de donar aquell dimecres. El doctor més endavant va informar que havien estat negatius, que no hi havia estreptococs i per tant no calia aplicar cap vacuna.

   Tractant d'explicar-se el ginecòleg i la llevadora com era que no es van adonar que el part estava tan avançat, van atribuir-ho al fet que la petitona era d'una mida i un pes més minsos de l'habitual i això havia fet que els símptomes que presentava la Viviana eren sensiblement diferents dels habituals i que per això els haguessin "enganyat".

   En tot cas, gràcies a Déu, el que podia haver estat una tragèdia va resultar ser un fet meravellós. L'equip mèdic de la Clínica va actuar de meravella i la van atendre molt bé. Volíem en el fons dels nostres cors un part natural, però per por als dolors del part potser haguéssim triat l'epidural. Doncs bé, finalment, sense voler-ho, vam tenir el part totalment natural que desitjàvem, ja que no van tenir temps d'aplicar-li la més mínima anestèsia ni pràcticament medicació.  

   Com a mega-curiositat, una de les persones que va assistir el part va resultar ser una persona coneguda, ni més ni menys que un dels fills del professor Jaume Tutusaus, un col·lega i amic de la família. Ja va ser casualitat que estigués allà en aquell moment tan oportú. 

   El part va ser tan ràpid que no va donar temps ni de fer el protocol d'ingrés a la Clínica, i això dificultà lleugerament la part "burrocràtica" del naixement, però ben aviat es va resoldre.

    El fet que naixés dilluns 28 fa pensar que la Doctora Torrent tenia raó i que l'edat gestacional real era de 39 setmanes i 6 dies, en comptes de les 37 setmanes atribuïdes. Realment, el fet que la petita fos de mida i pes inferiors al normal suposo que dificultà també un càlcul real del temps de l'embaràs. Potser no ho sabrem mai el temps real de l'embaràs. L'important és que la Montserrat va néixer i ja és entre nosaltres, i la resta de coses quedaran aquí gairebé com una anècdota i per deixar constància i per reflectir tot el patiment que vam viure aquests darrers dies per ella.

   Després del part, van ingressar la Viviana a l'habitació 218 de la Clínica, on s'hi va estar uns dies recuperant-se de tot l'esforç i el patiment. Als pocs minuts, després d'un examen i proves per part del servei de pediatria, van portar la petita. Era la fi d'aquell camí de nou mesos i l'inici d'un altre de força més llarg, que dura tota una vida.

   A la foto podeu veure la petita Montserrat estirada al llit, al costat de la seva mare, pocs minuts després d'haver nascut. Porta una simpàtica gorra amb el text "BORN 2011", regal d'uns companys de feina del Josep, als qui agraïm aquest bonic detall.

   A partir d'aquí, ja van venir les nits sense dormir, la petita reclamant el pit cada dos per tres amb un escàndol increïble, la recuperació de les ferides de la Viviana, els múltiples tràmits "burrocràtics" per part del Josep i moltes i moltes coses que ens han deixat sense temps durant aquests dies. Però això ja és una altra història.

    Així finalitzen aquestes cròniques sobre l'embaràs de la Viviana que, gràcies a Déu, ha acabat amb un final molt feliç. Moltes gràcies per la vostra paciència per anar-les llegint.

    A la següent crònica, podreu veure com van anar els primers dies de la petita Montserrat a la Clínica i després a casa i també alguns dels tràmits burocràtics que vam haver de fer.

 


Nota: EL CONTINGUT D'AQUESTA WEB (TEXTOS, IMATGES, ETC.) ESTÀ AQUÍ AMB EL PERMÍS DELS SEUS AUTORS. ESTÀ PROHIBIT PUBLICAR-LO A CAP LLOC SENSE PERMÍS DELS SEUS RESPECTIUS AUTORS. 

Data de la darrera actualització: 12-12-2011