Josep Sadurní i Selva (1920-1998)

Carme Villaronga i Bellot (1921-1997)

In Memoriam

Josep Sadurní i Selva i Carme Villaronga i Bellot

 

Petita biografia d'en Josep Sadurní i Selva

Josep Sadurní i Selva
Josep Sadurní i Selva

            - Va  néixer a Barcelona el 22 de desembre de 1920, fill de Josep i Adelina. El seu pare era ebenista i la seva mare sastressa. Era el gran de 3 germans. Tenia una germana, Núria, morta el 21 d’agost de 1997 i un germà, Carles. 

            - Passà una infància més o menys normal al seu barri del Poble Sec. El seu pare li ensenyà l'ofici d'ebenista. A la vegada, ell, per la seva part, era una xic entremaliat, li agradava fer experiments, investigar i descobrir mètodes nous i coses noves, tenia molta curiositat intel·lectual. En ser el gran dels tres germans, se sentia una mica com el responsable de tots ells i això el va fer ser a la vegada molt assenyat i solidari amb els altres. 

            - Un dels episodis menys coneguts de la seva infància és que, junt amb la seva germana, va ser model publicitari d'una botiga de joguines. Aquí en teniu un exemple, on es veu un joveníssim Josep Sadurní i Selva amb uns esquís amb rodes per practicar aquest esport a llocs on no hi ha neu.


En Josep Sadurní i Selva, 
model publicitari.

            - El 1936 començà la guerra civil, un fet que marcà tota la generació. Durant la guerra passà moltes dificultats i privacions. Aquella guerra també li impedí que continués els seus estudis. 

            - Cap al final, va ser mobilitzat i formà part de la “lleva del biberó”. El seu destí anava a ser l’Ebre. Van enviar-hi la seva divisió, al mateix front, per a participar a la desgraciadament famosa batalla. Però un esdeveniment, que ara explicarem amb detall, va fer que abandonés aquell indret just abans de començar el combat, i això el salvà d'una mort segura ja que de la seva divisió pràcticament va morir tothom. Aquest esdeveniment mereix una menció apart, ja que fins fa poc menys d'un any no n'he sabut la història completa real i cal una bona explicació, per partida doble, ja que ell mai no va saber el que havia passat realment i va morir sense saber-ho, pensant que les coses havien anat de forma molt diferent a la real.

Com en Josep Sadurní i Selva se salvà de la Batalla de l'Ebre

 Com s'ha comentat abans, poc després de reclutar-lo a la Lleva del Biberó, van enviar la seva divisió al front, a l'Ebre. Segons explicà ell mateix, abans de la batalla l'ambient era tranquil, la gent es banyava al riu, a les dues bandes, res no feia presagiar la terrible matança que hi hauria al cap de pocs dies.

  La seva mare, plena de valor, passades unes setmanes, va anar a visitar-lo i li dugué un munt de prunes. Li costà molt d'arribar-hi ja que la zona era molt perillosa puix era molt a la vora del front, però hi anà. Era una dona molt valenta. Tot seguit, retornà cap a Barcelona. En Josep, amb la gana que hi havia llavors, es menjà d'una tongada totes les prunes, que era una de les seves fruites preferides,  i al poc temps va posar-se malalt. Un simple empatx de prunes, pensà ell, i, per salvar-se, n'exagerà els símptomes i n'afegí de nous per tal que el metge es pensés que tenia una malaltia greu . Això el va salvar ja que el van evacuar d'urgència a un hospital a la reraguarda. Es pensà que havia estat un cop increïble de sort...

  ... però, què passà realment? La història que ell no va saber mai és que la seva mare, preocupada perquè el podien matar al front (com hauria passat), va començar a moure fils i a parlar amb amistats. Un amic de la família li va dir "l'única manera de salvar-lo serà enverinar-lo. L'enverinarem" . Així doncs, de fet,  aquell grapat de prunes que la mare li va portar al front estaven enverinades i plenes d'un producte que li provocà tots aquells símptomes de malaltia. Això, combinat amb l'habilitat d'en Josep, va fer que deixés el front per anar a reraguarda.

   A l'Hospital, en Josep estava preocupat perquè es descobrís el seu petit engany i mirava d'evitar totes les revisions mèdiques i preguntava sempre si l'aparell de raigs X funcionava, cosa que l'hauria desemmascarat, però per sort no funcionava. Mentre, la batalla de l'Ebre havia començat i començaven a arribar ferits del front. Així doncs, els menys greus com en Josep, eren evacuats a hospitals encara molt més llunyans del front, per fer lloc al munt de ferits que anaven arribant...

  ... però, què passà en realitat? Realment, hi havia alguns metges que quan observaven nois que se'ls veia bona gent i no pas radicals procuraven allunyar-los del front i no donar-los d'alta. A més, hi havia algú que es dedicava a sabotejar l'aparell de raigs X. D'altra banda, la mare del Josep seguia movent fils i contactes per tal que els metges que tractaven en Josep el mantinguessin de baixa i l'allunyessin del front. Algun d'aquells metges la va ajudar i va contribuir que anés encara més a la reraguarda.

   En Josep passà d'hospital en hospital, cada cop més lluny del front i passà per diverses peripècies, algunes de les quals ja no recordo i d'altres les conec parcialment. Finalment, anà a parar a Arenys. La derrota republicana ja era evident i l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona imminent. Així doncs, en Josep, amb molt de risc, astúcia i habilitat, se les enginyà per aconseguir ser un correu militar que havia de dur un missatge -el qual, de fet, era totalment intrascendent- a Barcelona. Així va aconseguir arribar a la ciutat, superant tots els controls militars amb l'excusa que era un missatge de summa importància i amb la immunitat que li donava el ser un correu,  i var romandre allà de manera legal, ja que amb la documentació de correu militar ningú no li podia fer res. A Barcelona s'hi estigué fins que van entrar les tropes franquistes. Com a curiositat, el mitjà de transport que el dugué a Barcelona va ser el xassís d'un camió, el qual només tenia l'estructura, el motor, el volant, les rodes i el seient del conductor. Va posar una capsa sobre el xassís que li va fer de seient per a ell.

Què va fer la seva família quan van entrar les tropes de Franco a Barcelona? Doncs resulta que coneixien unes persones que eren lleials a Franco, però que ho mantenien en secret, i de fet eren bones persones (no tots els franquistes eren dolents, com ho pinten ara, també hi havia bona gent, entre ells). Aquestes persones van avalar en Josep i la seva família i li van evitar entrar a un camp de concentració. 

D'aquesta manera, gràcies a tota aquesta sèrie d'esdeveniments, combinats amb una increïble fortuna i l'habilitat i amor de la seva mare, en Josep va aconseguir evitar morir a la Batalla de l'Ebre i també entrar a un camp de concentració o anar a l'exili.
 

            - Un cop finalitzada la guerra, va ser reclutat novament per l’exèrcit i després de viatjar per diversos llocs, anà a parar per error a Melilla, on s’hi va estar 3 anys. En aquells moments, com sabeu, hi havia la II Guerra Mundial i es remorejava que des del Marroc francès volien envair el Marroc espanyol, per la qual cosa estaven en constant alerta. A l’exèrcit aconseguí el grau de caporal d’artilleria.

             - Quan, finalment, tornà a Barcelona, va intentar refer la seva vida, com tota la seva generació, malmesa per la guerra. Era la postguerra i temps difícils. Trobà diverses feines a llocs molt diferents, des de cobrar rebuts fins a portar la comptabilitat de petits comerços i empreses, per la qual cosa va fer estudis de comptabilitat pel seu compte.

             - D’altra banda, en el pot temps de lleure que tenia disponible, formava part d’un ateneu, del qual n’arribà a ser el president durant dos mandats consecutius, que hagué de deixar per manca de temps.

             - La seva vida sentimental tingué un moment decisiu quan, en un viatge a Núria, conegué la que seria la seva esposa, Carme Villaronga i Bellot. Van festejar durant uns anys, i ja estaven pensant en casar-se i formar una família.

            - Però, per desgràcia, la seva vida familiar va patir llavors un important trasbals amb la malaltia (càncer de fetge irreversible) i posterior mort de la seva mare i la malaltia de la seva germana (tuberculosi), de la qual, poc a poc se n’anà sortint. Per culpa de tot això, van haver d'ajornar el casament ja que era més prioritària la seva situació familiar.

            - No obstant, seguia preparant el seu casament. Mentre esperava que la situació familiar millorés, anava preparant el pis. De fet, la majoria dels mobles d'aquell habitatge els havia fet ell. Era tan curós que guardava apuntats en una llibreta tots els materials que anava fent servir per construir-los. Destacar que, gràcies a la seva creativitat, comentada anteriorment, va construir una taula ampliable que s'eixamplava el doble de la resta de les taules similars i, a més, era molt més estable que la resta de taules, ja que, en eixamplar-se, a diferència de la resta de taules les potes també es desplaçaven i quedaven als costats, la qual cosa conferia a aquella taula una estabilitat increïble. Tot això, gràcies a un sistema que va inventar ell. De fet, quan li va comentar la idea seu pare, ell no creia que funcionés i li va fer un model a escala per tal de demostrar-li que era factible 

            - Durant aquests temps, la seva vida laboral també millorà, ja que aconseguí feina a Pirelli, on ja hi treballava Carme Villaronga. Dins l’empresa passà al llarg dels anys per diversos destins fins que acabà a personal, a afers socials (convenis col·lectius, ...). Va superar els 25 anys a l'empresa i això li va valer un distintiu especial.

Fotografia oficial del casament del Josep Sadurní i Selva i la Carme Villaronga i Bellot
Fotografia oficial del casament del Josep Sadurní i la Carme Villaronga

            - El 15 de setembre de 1952, un cop superats tots els problemes de salut de la seva germana i casada ella, finalment va poder contraure matrimoni amb la Carme Villaronga.

Imatge de la sortida de l'església del matrimoni Josep-Carme
Sortida de l'església del nou matrimoni, acabats de casar.

            - Formà part de les Germandats del Treball, una mena de sindicat catòlic que rivalitzava amb el “sindicato vertical” franquista. N’arribà a ser un responsable local.

            - L’any 1961 marcà un altre punt decisiu a la seva vida, ja que va néixer el seu primer fill, Josep, i la seva esposa va haver de deixar la feina per a cuidar-lo. Per a poder complementar el sou que es perdia, necessitava trobar alguna altra feina. Va ser per aquella època quan va conèixer Augusto Vels. I també fou quan va descobrir la seva vocació per la Grafologia.

             - La manera com es van conèixer ens l’explica ell mateix :

            “Ens vam conèixer per casualitat, quan anàvem pel carrer amb les nostres respectives esposes, que havien tingut contacte en l’ambient laboral [Pirelli]. Elles ens van presentar i vam descobrir que érem veïns.”

Josep Sadurní, Carme Villaronga, Anna Benavent i Augusto Vels
Una imatge dels matrimonis Sadurní i Vels, junts
prenent la fresca relaxadament.
D'esquerra a dreta: Josep Sadurní Selva, Carme Villaronga Bellot, 
Ana Benavent i Augusto Vels

             - En comentar-li que estava buscant un complement per a la feina i que a més volia fer-ho a casa, per a poder estar amb la família, en Vels el convidà a ajudar-lo en les tasques de selecció de personal que feia amb grafologia. En Josep Sadurní s’hi interessà i va començar una amistat i una col·laboració constant que ja no s’acabaria i que durà fins el final.

            - El 1964 naixia la seva filla, la Teresa Montserrat Sadurní i Villaronga. L’esposa del Sr. Vels va fer de padrina del baptisme.

            - Va estudiar a l’Institut de Directors d’Empresa un primer curs com a alumne d’en Vels i a partir dels següents com a professor ajudant, amb la qual cosa aconseguí el 1967 el títol de Tècnic en Psicologia Aplicada que allí s’hi atorgava.

             - Laboralment, començà al costat d’en Vels ajudant-lo a les tasques de selecció de personal, durant més de 7 anys, fins que s’anà independitzant i aconseguí una clientela pròpia. També col·laborà amb diverses empreses de selecció. Un cop retirat, el seu fill el succeí en aquesta feina.

            - Col·laborà molt estretament amb en Vels en la confecció dels seus llibres i coneixia, dominava a la perfecció i aplicava amb èxit el Mètode Vels de Grafoanàlisi. Era també un expert en grafoteràpia, tècnica que aplicà amb èxit rotund en nombrosos casos. Tenia també coneixements de morfopsicologia i dominava una gran quantitat de tests, bàsicament els projectius.

            - Va ser un dels fundadors de l’Associació Professional de Grafòlegs, de la que començà sent-ne vocal, després comptador, fins que arribà a ser-ne el President, substituint en Vels. El 1984, amb el fracàs d’aquesta associació, va ser un dels tres principals impulsors, junt amb en Vels i en Tutusaus, de l’Agrupació de Grafoanalistes Consultius. Va ser-ne el President en els difícils temps dels inicis i consolidació. 

            - La seva feina com a President va estar sempre enfocada a aconseguir el fet que la grafologia avancés i fos coneguda arreu com a científica, allunyant-la de les màncies, i aconseguir un reconeixement dels grafòlegs com a professionals. I ho va fer sense cap mena d’afany de protagonisme i en forma discreta però efectiva. A més, gràcies a la seva capacitat negociadora aconseguí el consens i l’harmonia entre els socis i va mirar de ponderar tots els punts de vista i les diverses tendències. Degut als seus problemes de salut, que es comenten tot seguit, es va veure obligat a abandonar el 1993 la presidència. Per cert, que cap al juny del 2005, uns pocs anys després de la seva mort i de la del professor Augusto Vels, que va morir cap al 2000, va haver-hi un succés molt dolorós, car l'AGC, per la que tantes hores havien dedicat tots dos, va canviar radicalment de trajectòria i d'objectius i inicià una profunda davallada.

En Josep Sadurní i Selva i la Carme Villaronga i Bellot
En Josep Sadurní i Selva i la Carme Villaronga i Bellot.

             - La dècada dels 90 va ser nefasta per ell. Entre altres malalties, en 1991 tingué un infart; el 1994 patí de càncer de colon, del que va ser operat amb èxit; en 1995 va ser operat d’urgència de pedres a la vesícula biliar, que superà amb èxit; en 1995-1996, càncer a la bufeta de l’orina, que superà després d’una llarguíssima i complicadíssima operació, quan ja estava a les darreries; en 1996 va caure i es trencà el fèmur. Donat el seu delicat estat de salut se’l va operar però l’operació va haver de ser senzilla i la pròtesi implantada també. Això el portà a anar amb crosses i a tenir una mobilitat molt reduïda. Paral·lelament, l’agost de 1997 moria la seva germana Núria de càncer de fetge; i encara molt pitjor, un mes després, el 21 de setembre, la seva esposa Carme moria després de dues malalties fulminants: als inicis de 1997 va patir de problemes greus de circulació a les cames i, el pitjor,  a mitjans d’any va tenir una metàstasi al cervell d'un càncer del qual mai no se'n va descobrí l'origen, que la va deixar totalment impossibilitada i la va dur ràpidament a la mort.

             - 8 mesos després, el dia 29 de maig de 1998, i sobtadament, de cop, mentre s’esforçava en superar els problemes que tenia tant de mobilitat com d’ànim, va patir un atac de cor que li causà la mort per una aturada cardio-respiratòria. Va morir mentre les dues ambulàncies que van venir urgentment a atendre'l el duien a l'hospital, després d'haver-lo aconseguit reanimar inicialment. 

            - Va ser una persona molt activa i compromesa amb tothom i col·laborà activament en tots els àmbits on va prendre part. Tot seguit n'exposem alguns exemples:

             - Va col·laborar amb l’església catòlica gràcies als seus coneixements de psicologia, a les xerrades pre-matrimonials que es feien al Tibidabo i a la Parròquia de Sant Joan Bosco, orientant als nuvis abans de casar-se. També va col·laborar en altres àmbits parroquials, des de l’economia fins a grups de pregària. A més, va estar vinculat amb altres institucions catòliques. Va ser un dels primers i principals col·laboradors de la Parròquia de Sant Joan Bosco des dels difícils inicis, gairebé sense ni local, ajudant Mn. Ramon Cambó, cosí del conegut polític.

             - Va estar molt involucrat amb la creació del Barri de Navas de Barcelona. De fet, va formar part de la primera junta que es formà quan es creà l’associació de veïns del barri, en els seus inicis, quan necessitava consolidar-se com a barri diferenciat. El barri de Navas -on vivia- està al costat de barris tant potents com Sagrera i Clot-Camp de l'Arpa i el volien absorbir, en els temps en que l’ajuntament revisava la distribució de la ciutat per barris i districtes municipals. Va arribar a ocupar un alt càrrec a la Junta de l’Associació i va fer algunes intervencions als mitjans de comunicació social.

             - En l'àmbit polític va estar involucrat, com a militant de base, a Convergència Democràtica de Catalunya, avalat per un dels seus fundadors: en Josep Artigal i Montserrat.

 

Bibliografia on es parla d'ell :

            - Augusto Vels  - Biografía de un Grafoanalista ; per Juan Romera Sánchez.

            - "La Grafología de la A a la Z", per Augusto Vels, Ed. Herder, 2000.

            - Entrevista amb ell al Butlletí Informatiu de la Parròquia.

            - Discurs d’en Viñals a l’Homenatge a Vels.

            - Article GRACIAS. Butlletí AGC 11.

            - Diversos articles apareguts als butlletins AGC.

 

La seva darrera carta :

        El dia 9 de maig de 1998, just vint dies abans de la seva mort, va escriure una carta al grafòleg argentí Pedro J. Foglia, en resposta a una que ell li havia enviat. En aquesta carta explica en primera persona tots els problemes que va patir tant ell com la seva esposa Carme. És una carta carregada de sentiments i d'emocions i cada cop que la llegeixo m'emociono. Aquesta carta és, de per si, un homenatge tant a ell com a la seva esposa Carme, els meus pares.

 Carta a Pedro J. Foglia. (8 Kb)

 

Currículum grafològic d'en Josep Sadurní i Selva

            - En l’àmbit grafològic ha publicat diversos articles, bàsicament editorials i articles de fons, tant a les revistes especialitzades com a d’altres de divulgació. El seu article d'investigació més destacat és el de “los tests psicotécnicos de atención y su correlación con la grafología”, ponència presentada a les IV Jornades de Grafologia Aplicada, organitzades a Madrid per l’Escola de Medicina Legal de la Universitat Complutense, sota els auspicis de la Sociedad Española de Grafología, l’any 1976. Aquesta ponència, transformada en article, ha estat publicada a diversos llocs i traduïda a altres idiomes. A més, ha divulgat la grafologia amb diverses entrevistes a la ràdio i algun article a la premsa.

             - El 1994 va rebre un homenatge i va ésser anomenat President d’Honor de l’AGC, títol que compartia amb Augusto Vels i darrerament amb la desapareguda Esperança Fonta.

             - A la dècada dels 80 va fer diverses xerrades a la Universitat de Barcelona, a l’aula Magna, amb les Aules de Gent Gran, essent un més dels precursors de l'entrada de la Grafologia a la Universitat.

             - Va fer diverses conferències a diversos llocs, entre els quals destaquen alguns centres d'ensenyament.

             - Va iniciar una campanya per tal que a l'IAE es deslligués la grafologia de l'astrologia, cosa que va aconseguir. 

             - En els primers temps de l’AGC hi col·laborà de forma totalment desinteressada amb les classes que es feien a EADA i amb els primers butlletins. Molts grafòlegs actuals són alumnes d’ell.

Sadurní i Viñals
En Josep Sadurní i Selva amb en Viñals.

             - Va ser l’impulsor d’Esperança Fonta per tal que el succeís a la Presidència de l’AGC, també d’en Viñals, a qui va suspendre als primers exàmens d’ingrés a la llavors APG, la qual cosa l’esperonà i el següent cop que s’hi presentà entrà per la porta gran i amb tots els mèrits.

             - Era el soci 4 de l’APG, el 2 de AGC (darrera Vels) i el 8 de l’APPCC. També era membre de l’Asociación Grafopsicológica de España.

             - El 25 de març de 1983 va ser nomenat Soci d’Honor del Col·legi de Graduats en Grafologia de l’Argentina.

             - El 1973 aconseguí el diploma de Tècnic en Grafologia i Tests, atorgat per Institución Cultural S.I.S., de Barcelona.

            - Tenia el títol de Perit Cal·lígraf, atorgat el 1990 per l’APPCC.

             - Va co-presidir les jornades sobre la delinqüència organitzades a Barcelona per AG i AGC el febrer de 1987.

             - Va assistir el 1985 al Seminari de Grafopsicologia impartit pel desaparegut professor Alegret als locals de la Herder, organitzat per l’AGC.

             - Va ser el creador de diversos tests, bàsicament d’atenció i desideratius, que aplicava en la seva vida laboral però que mai no va arribar a publicar. També escriví, sense arribar a publicar-los, diversos llibrets de resum d’apunts de les classes de grafologia que feia.

             - L’unia una gran amistat amb el també desaparegut Gille, amb qui s’escrivia sovint i col·laborava en les seves visites a Barcelona.

 

 

Articles d'en Josep Sadurní i Selva

  Los tests psicotécnicos de atención y su correlación con la grafología (3,5 Mb)

 

 

Enllaços (links) sobre en Josep Sadurní i Selva i la Carme Villaronga i Bellot

Letraherido: Biografia del Josep Sadurní i Selva. També s'hi esmenta la Carme Villaronga.

Article sobre la imatge de la grafologia (Nigel Bradley). En aquest article s'esmenta en Josep Sadurní i Selva com un dels impulsors que la Grafologia es deslligués de l'astrologia i similars (versió en francès de l'article, però també es pot accedir a la versió en anglès).

A més d'aquestes referències, que m'agradaria destacar, si busqueu a qualsevol cercador per internet podreu trobar-ne un munt més.

 


Podeu tornar enrera a la pàgina principal.

Data de la darrera actualització: 13-08-2011