EL VIATGE MÉS ESPERAT i DESITJAT

Crònica del viatge a Xile (10 al 21 de juny del 2003)

Per Josep Sadurní, amb la inestimable col·laboració de la Bibiana

 

Fa cosa d'un any vaig decidir-me a anar a Xile per tal de visitar el país i a més conèixer la Bibiana, la noia més maca del món i part de l'estranger. Després de diverses incidències i ajornaments, per fi vaig poder programar-lo entre els dies 10 i 20 de juny del 2003. Mai no havia viatjat a l'estranger i encara menys fins tan lluny, per la qual cosa aquest es pot cosiderar el viatge més llarg fet mai per mi. Aquesta pretén ser una petita crònica, amb nombroses imatges i fotografies, d'aquest llarg i esperat viatge. M'ha ajudat a redactar-la la bonica Bibiana.

Notes: Si feu click a les imatges les veureu més grans. Tant les imatges com el text estan subjectes a copyright, per tant està prohibit reproduir-ho enlloc sense l'autorització de l'autor.

 

EL VIATGE D'ANADA

Els preparatius previs... els nervis d'abans del viatge.

    Vaig fer les reserves d'avió per internet i a més sense bitllet físic sinó amb un ciberticket; a més, l'hotel també estava reservat per internet. No obstant, la Bibiana va fer d'"espieta" i anà a l'hotel per tal de veure'n l'estat i donar-ne el vist-i-plau. Els preparatius anaven avançant: vaig activar l'accés internacional del telèfon mòbil; vaig haver de canviar-me'l per tal de poder-lo dur ja que el que tenia no era compatible amb el sistema xilè; vaig fer les compres de regals i d'estris pel viatge, l'equipatge i tota la resta de coses. Finalment, arribà el gran dia i... cap a l'aeroport!

 

Comença el viatge d'anada.

    Havia de sortir de Barcelona i anar cap a l'aeroport de Santiago de Xile, i d'allà arribar a Viña del Mar per algun mitjà de locomoció. Entre Barcelona i Santiago, que jo sàpiga, no hi ha vol directe, així doncs, vaig fer escala a Madrid. No vaig tenir problemes per aconseguir la tarja d'embarcament (realment això del ciberticket funciona, noi!) ni per l'equipatge i vaig embarcar. El viatge començà cap a les nou del vespre, hora catalana, del dia 10 de juny amb un vol d'una hora de durada Barcelona-Madrid, sense incidències, però amb una anècdota, ja que vaig poder practicar francès amb uns francesos que hi havia. Tot esperant l'enllaç i ja que el vol sortia cap a mitjanit, a Madrid vaig connectar-me a internet i vaig enviar un crit al fòrum del Japonés a Gritos, per tal de deixar constància del meu pas per la capital espanyola. El viatge no havia fet més que començar i ara s'acostava la part més feixuga: el llarguíssim vol Madrid-Santiago (14 hores de vol seguides sense escales). El vol començà de nit i puc dir-vos que va ser la nit més llarga de la meva vida, no tothom pot dir que ha tingut una nit de 14 hores, ja que a més calia endarrerir el rellotge 6 hores. El vol, molt avorrit i pesat, encaixat en els incòmodes i estrets seients de la classe turista i sense pràcticament dormir gens, però a la vegada emocionant i il·lusionant, ja que era el vol més llarg que mai no havia fet. Com anècdota, vaig poder practicar anglès amb uns alemanys que hi havia per allà. Quan entres a Xile et fan omplir uns formularis, un de control d'immigració i un altre de curiós en què entre d'altres coses, et compromets sota jurament a no dur cap vegetal ni derivat de vegetal. Es veu que està prohibit entrar-hi plantes a Xile. Vam tenir un vol tranquil, tret d'una mica de moviment per la zona entre Argentina i Brasil, a més de durant l'acostament. Vaig poder veure des de dalt l'impressionant serralada dels Andes (no duc fotos perquè als avions no pots usar aparells electrònics i la meva cambra digital ho era).

 

... I finalment, Santiago de Xile!

    Per fi, després de totes aquelles hores de vol, cap a les 9 vaig arribar a Santiago. Després del control d'immigració, de recollir l'equipatge, de bescanviar els diners per Pesos i de passar el control d'Aduanes, surto a la terminal de l'Aeroport. Aquí en podeu veure algunes imatges de l'aeroport, i de l'avió.

L'entrada/sortida  a l'aeroport. Al fons, allò blanc brillant, és la neu de les muntanyes dels Andes.
L'interior de l'aeroport, a les sales d'embarcament. Es pot veure l'avió amb el qual vaig anar i tornar.
Les sales d'espera de l'aeroport.

     Em trobava sol en un país estrany per primera vegada. Després de rebutjar les moltíssimes ofertes de taxis que hi havia (la qual cosa em va causar una sorpresa increïble i si us he de ser sincer no massa agradable) em vaig decidir per llogar un cotxe, ja que tenia pensat fer diverses excursions i volia tenir una certa autonomia... i a més el camí a Viña ja me'l sabia de memòria, de tant com havia planificat el viatge. Quan em dónen el cotxe, emprenc el llarg camí cap a Viña... em perdria? Ja ho veuríem... l'aventura continuava...! Agafo la Ruta 68 (una autovia ampla, asfaltada i en perfecte estat, tot i que calia pagar peatge, com a Catalunya), i cap a Viña! Una de les coses que em va sorprendre és que la gent era molt respectuosa amb els límits de velocitat, com a mínim a aquella autovia. Vaig seguir les indicacions i finalment vaig arribar a Viña! Eren cap a les 11 del matí.

 

Per fi a Viña. Les ironies del destí!

    A Viña hi vaig entrar per la part que menys coneixia i la més embolicada, per la qual cosa vaig donar uns quants tombs sense rumb, però quan vaig veure un cartell que conduïa cap a un dels punts de referència que tenia (el casino), m'hi vaig llençar i vaig trobar el "bon camí". Tenia pensat anar primer a l'hotel a registrar-me, adecentar-me  i reposar una mica i després fer un tomb per la ciutat i anar a veure la Bibiana, però, ironies del destí, el camí que vaig seguir em va dur just davant mateix de la casa de la Bibiana!  Així doncs, vaig canviar de plans, vaig aturar el cotxe i vaig activar el telèfon mòbil. Després de diversos intents, per fi vaig aconseguir marcar correctament el número de telèfon de la Bibiana i la vaig trucar... Resulta que hi era, casualment; llavors, li vaig dir que mirés per la finestra que tindria una sorpresa... ... i la va tenir! Em va veure i va baixar al carrer i per fi es va produir el gran moment de la trobada!! Eren cap a dos quarts de dotze del migdia (hora xilena) del dia 11 de juny. El gel es va fondre pràcticament en veure'ns i ens vam abraçar fortament com a senyal de salutació i vam entrar a casa seva. Allà ens vàrem fer la primera foto junts (que no va quedar gaire bé i a més estic en un estat físic lamentable, després de 18 hores de viatge entre avions i cotxe, però el moment s'ho valia).

La Bibiana La Bibiana a la seva habitació en el moment de la trobada, encara amb cara de sorpresa
La Bibiana i en Josep (fet pols) La primera foto de tots dos junts. Encara estic sense afaitar i fet pols després de 18 hores de viatge i això es nota, i a més la foto em quedà moguda. Però l'important era el moment que es vivia.

    Resulta que estava sola i els seus pares havien sortit. Vam parlar i parlar i li vaig poder fer els regals que li duia. Entre els regals hi havia el genial llibre "Kana para Recordar" (Heisig, James W; Bernabé, Marc; Calafell, Verònica, Ed. Herder, 2003), un llibre genial i molt recomanable, que en principi havia pensat comprar-lo només per a la Bibiana però em va agradar tant que me'n vaig comprar un exemplar per a mi. També li vaig regalar un pack de 3 CDs amb música d'anime en japonès i en català, i moltes altres coses. Quan van arribar els seus pares, me'ls va presentar i ens vam saludar. Em van tractar amb molta amabilitat i cordialitat, i això és molt d'agrair. A més, pràcticament des del primer dia em van convidar diàriament a dinar i a sopar, em van fer de guies turístics, em van presentar altres familiars, em van fer un munt de regals i em van tenir moltes altres atencions, la qual cosa els agraeixo tot emocionat, de tot cor. No tinc paraules! Gràcies! Després de les presentacions, cap a dos quarts d'una del migdia, vaig anar amb la Bibiana tot caminant xino-xano cap a l'hotel, que era a la vora, on finalment em vaig poder registrar. L'habitació era petita però bastant acollidora. La Bibiana va tornar a casa seva per dinar mentre que jo a l'hotel vaig menjar uns entrepans que m'havia dut especialment. Vaig aprofitar per adecentar-me una mica i a partir de la tarda ja començà el "recorregut turístic i cultural per Viña i Valpo", que es mereix un capítol apart.

Aquestes imatges corresponen a la vista que tenia des del balcó de l'habitació de l'hotel. Aquí podeu veure el cotxe que vaig llogar, és el cotxe vermellós que està aparcat al carrer.
Una altra vista des del balcó, de tota la part del centre de Viña del Mar.
I una tercera imatge del carrer de l'hotel.

 

L'ESTADA A VIÑA DEL MAR

Passejada nocturna per l'escullera

Escullera Amb la Bibiana vam fer una passejadeta nocturna per l'escullera. Aquesta imatge és una panoràmica de diverses fotografies fusionades. Es pot veure l'escullera on trenquen les ones.
A l'escullera hi havia una placa commemorativa sobre la inauguració del sistema de sanejament. Com que treballo en una empresa relacionada amb sanejament, em va fer gràcia i la Bibiana em va fer la foto. Com veieu, una altra cosa dolenta de Xile és que la "moda" del graffiti també hi és present i els monuments perden molta bellesa per culpa d'això.

 

El Casino de nit... ... i de dia.

El casino de nit El Casino de Viña és famós. Està situat a l'avinguda San Martin, que voreja la costa. La part del darrera dóna justament a l'escullera. Aquí la podeu veure. Vam aprofitar per fotografiar-la durant la passejadeta nocturna que heu vist anteriorment.
La Bibiana La Bibiana amb l'estorada que hi ha a Viña en primer terme i al fons el casino, vist de costat. El lloc des d'on es va fer la fotografia la nit anterior queda a l'esquerra i l'entrada principal de l'Avinguda San Martín quedaria a la dreta de la imatge.
en Josep Aquest sóc jo, amb el casino al fons. La fotografia me la va fer la Bibiana. Com veieu, tant ella com jo anem força abrigats, i és que allà era tardor-hivern i feia bastant fred.

 

Visita als museus, castells, palaus i edificis monumentals

La Bibiana al Palau Rioja En Josep al palau Rioja Aquest edifici que es veu al darrera és el Palau Rioja, on hi ha un conservatori de música.
El museu Fonk Un Moai autèntic! Aquest és el Museu Fonck, dedicat a l'illa de Pasqua. A la dreta de l'edifici que es veu a la primera fotografia hi ha un autèntic Moai, dut d'aquesta illa. La famosa illa de Pasqua pertany a Xile i està situada mar endins.
En Josep i el moai La Bibiana i el Moai Una fotografia de tots dos amb el museu i el Moai (les famoses escultures gegantines genuïnes de l'illa de Pasqua) al fons.
Castell Wulff (1) Castell Wulff (2) Aquest és el Castell Wulff, un dels monuments més significatius i famosos de Viña. Sota l'arc que es veu a la fotografia de la dreta trenquen les ones. Dins hi ha un museu. A la fotografia de l'esquerra es veu un promontori on hi ha un mirador, al qual vam pujar i des del qual vam fer algunes fotografies. Per cert, una fotografia és continuació de l'altra.
La Bibiana, la Bibiana i la Carolina No, no és un vaixell! A l'esquerra, al Castell Wulff la Bibiana em va ensenyar un dels seus secrets: és capaç de fer màgia. Es transformà en tres i ho vaig poder fotografiar, o bé realment són tres germanes bessones... :-P Darrera es veu el castell Wulff. A la dreta, la Bibiana continuà fent màgia i un transatlàntic encallat a la costa el transformà en restaurant, és que ho semblava, un vaixell real.
La Bibiana en Josep Al peu del mirador del castell Wulff esmentat abans hi ha un monument al mar, amb una àncora i una placa, un lloc ideal per a fer-se una foto, oi? Llàstima dels maleïts graffiti que desllueixen la fotografia.
Panoràmica Aquesta és una panoràmica d'una part del què es veia des del mirador del castell Wulff. És una fusió de diverses imatges. No ha quedat massa bé però us en podeu fer una idea del que es veia.

 

El rellotge de flors

El famós rellotge de flors de Viña Aquest és el famós rellotge de flors de Viña del Mar. Pràcticament a tots els souvenirs i a les fotografies turístiques hi surt aquesta imatge com a protagonista.  (excepte la senyora que hi apareix, que és una "extra" que no hi havia estat convidada... :-P)
La Bibiana al rellotge En canvi, aquesta altra senyoreta que apareix davant del rellotge sí que hi havia estat convidada. Aquí veieu la bonica Bibiana davant del famós rellotge.
En Josep al rellotge ... I, per què no sigui dit, jo també hi surto, davant del rellotge. Per cert, durant l'estada vam anar molt justos de temps, sempre. Per exemple, són tres quarts i mig d'una del migdia i haviem de ser a un lloc a la una... després de la fotografia vam haver d'anar-nos-en pitant. Vam córrer molt i vam acabar molt cansats per culpa de les presses.

 

Cases curioses de Viña

Aquí podeu veure diverses cases que vaig fotografiar per Viña del Mar. Sobren els comentaris.

 

Les esglésies de Viña i Valparaíso

Carmelites de Viña A Viña, a l'avinguda Libertad hi ha l'església dels Carmelites, on la Bibiana i jo vam assistir a missa diumenge. Va ser una cerimònia molt bonica i de la qual els dos en conservem un record inesborrable. (Per cert, com veieu, a les fotos hi segueixen apareixent "extres"... :-P)
Bibiana a S. Joan Bosco de Valpo La Bibiana davant l'església de Sant Joan Bosco, a Valparaíso, situada a l'Avinguda Argentina de l'esmentada ciutat. Pertanyo a la parròquia del mateix nom de Barcelona i em va fer gràcia visitar la nostra homònima a Valparaíso.
Josep a S. Joan Bosco de Valpo Aquest sóc jo davant la mateixa església. El Sant va tenir un somni en el qual veia una línia al mapamundi que anava des de Pekin fins justament Valparaíso tot travessant l'Àfrica, i en el somni se li deia que la seva obra s'estendria per aquesta línia. Podeu veure que com a mínim a Valparaíso ja hi va arribar.
S. Joan Bosco - Valpo Al bell mig de l'avinguda Argentina, davant de l'església, hi ha una imatge monumental de Sant Joan Bosco i un alumne seu, Sant Domènec Savio. Aquí en podeu veure un bonic contrallum
Bibiana a Av. Argentina La Bibiana davant del monument, per tal que n'aprecieu la mida. També podeu veure al darrera l'avinguda Argentina de Valparaíso.
Altres esglésies a Viña No tot són esglésies catòliques a Viña. Aquesta, per exemple, és una església ortodoxa. A més, també en vaig veure una d'evangèlica. Les altres confessions estan bastant implantades a Viña del Mar i hi tenen algunes esglésies.

 

L'oceà "Pacífic"

Aquesta és una imatge de l'anomenat "oceà pacífic". Es va anomenar així perquè quan es va descobrir estava en calma i d'aquí aquest nom. No obstant, no ho és, de pacífic. Durant la meva estada a Viña hi hagué una tempesta d'ones molt fortes i realment impressionant. La més forta que mai no havia vist.
Això és una imatge de la platja dels artistes o Miramar. podeu veure que el mar està molt mogut, fins i tot va arribar a la carretera que voreja la costa i alguns vehicles van quedar ben xops de les esquitxades.
Aquí en teniu una altra imatge (fusió de diverses imatges) de la mateixa platja.
Aquesta imatge és de Reñaca, on hi havia fins i tot un nombre considerable de surfistes aprofitant-se de la força de les onades.

 

Una romàntica posta de sol a Viña del Mar... (sospir enorme)

    Un capvespre que feia bon temps vam anar a la platja a veure la posta de sol. Quin espectacle tan bonic!!  El cel agafa colors grisencs, blavosos, groguencs i vermellosos... Vam fer una passejada molt romàntica per la platja amb aquest espectacle tan formidable mentre es feia fosc. Un record inoblidable que durem sempre al cor. 

En vaig fer diverses fotografies. Alguna l'he deixat amb alta resolució per tal que us en feu una idea de la bellesa de l'espectacle.

 

Els ascensors de Valparaíso

A Valparaíso, que és una ciutat amb força desnivells, hi ha una mena de funiculars que anomenen "ascensors", que són molt típics i força útils. Aquí en podeu veure alguns. A més, hi ha l'ascensor "Polanco", l'únic ascensor vertical, del qual aquí en podeu veure l'entrada.
L'ascensor Polanco és impressionant: s'entra, es penetra dins un llarg túnnel excavat dintre de la roca i allà hi ha l'entrada a l'ascensor, el qual puja dins de la roca fins arribar a la superfície, i llavors segueix pujant i pujant per una alta torre, la qual es comunica amb la muntanya per una pasarel·la. La vista des de la torre és sublim.

 

Les carrosses turístiques de Viña

A Viña del Mar hi ha unes carrosses tirades per cavalls (cotxes Victòries) que es fan servir per a recorreguts turístics. Moltes ciutats turístiques en tenen i Viña no en podia ser l'excepció, i realment n'hi ha moltes.

 

Sorpresa! Classe i menjar japonès a Viña del Mar!

    La Bibiana rep classes de japonès a Viña del Mar. Va demanar permís i em van autoritzar el diumenge per la tarda a assistir-hi com a alumne oient. La classe, força interessant, anava sobre l'estructura "ga iru" i "ga aru", a més de la partícula "no" com a possessiu i a més s'ensenyaven alguns adverbis de lloc.(ue, shita, naka... ) i vocabulari nou Al final van fer un dictat i van corregir les errades. L'estil de fer la classe era força amè i s'aprenia força (tot i que el què van dir ja ho sabia). Al final, sorpresa, com que aquell dia a Xile era el dia del pare i el sensei era pare, la seva senyora ens convidà a tots els alumnes a una mica de sushi preparat per ella. Per la Bibiana va ser la seva primera trobada amb la cuina japonesa i la primera vegada que en tastava. Era maki sushi, però amb alguns ingredients xilens (i sense wasabi, per descomptat, es van fer un tip de riure quan els vaig preguntar "wasabi ga arimasu ka", i em van dir que no), o sigui, que el gust no era el del sushi "autèntic" però s'hi acostava força. Era prou bo. Ens vam dur a la classe el llibre "Japonés en Viñetas" (Bernabé, M., Norma Editorial, 2001), llibre que per cert vam veure exposat als aparadors d'algunes llibreries, o sigui, que estava a la venda a Viña, i els alumnes i el sensei el van veure i els va agradar. Es un llibre força interessant. Fins i tot una alumna que ja tenia un cert nivell de japonès i que a més rebia classes per altres llocs em va dir que ja havia tingut alguns contactes amb en Marc Bernabé per e-mail. Vam poder practicar japonès amb el sensei (tot i que el meu nivell encara és molt baix com per poder mantenir una conversa llarga). Finalment els vaig fer una fotografia. Sugokatta desu yo!!

Bibiana-chan a classe de japonès Nakazawa-sensei, Bibiana-chan i Elizabeth-sensei al final de la classe de japonès.

 

Sorpresa! Classe de Català a Viña del Mar!

    A Viña del Mar hi ha un casal català, al qual dónen classes de català. La Bibiana domina força bé el català i a més a vegades rep classes a l'esmentat casal. Un dia que sabíem que estava obert, vam anar a visitar-lo i ens vam apuntar també a la classe, la qual tractà sobre els verbs incoatius i la seva conjugació especial.Al final hi hagué un dictat. Va ser molt interessant i emocionant veure a tanta gent aprenent català i esforçant-se en parlar-lo, i cap d'ells no era català, des del professor fins a cada alumne. Em penso que molts catalans n'hauríem de prendre nota d'això. Vaig aprofitar per a explicar-los l'origen de la frase feta "pagant Sant Pere canta", explicar algun acudit en català i resoldre'ls alguns dubtes sobre la vida a Catalunya i a Barcelona.

La Bibiana a classe de català La Bibiana, en Jorge (el seu professor, a qui tots li diuen Jordi) i dos alumnes poc després d'acabar la classe.
Bibiana catalana! La Bibiana amb la bandera catalana i els retrats dels reis d'Espanya i del President de Catalunya, el Molt Honorable Jordi Pujol, retrat que a més estava dedicat i signat pel President en persona.

 

A Valparaíso.

Aquest és el monument a Arturo Prat i als herois del Combat Naval d'Iquique, que s'esdevingué un 21 de maig. Està a la Plaça Sotomayor.
Aquí hi surto jo a una altra vista del monument Arturo Prat
A l'esquerra, caserna general de Bombers i edifici de Correus. Al fons, l'ex-Palau de la intendència, que ara és l'edifici de Governació de l'Armada.
El tribunal d'apel·lacions de Valparaíso.
Vista posterior de l'ex-intendència de Valparaíso.
L'edifici principal de la redacció de l'important diari "El Mercurio", fundat l'any 1827.
Edifici del Rellotge Turri
Aquí estic a un dels miradors de la ciutat. Al fons podeu veure el port de Valparaíso (vist des del passeig 21 de maig).
L'edifici enorme que es veu al fons a la dreta, del que es veu només una part, és la seu del Congrés de Diputats xilè, que es reuneix a Valparaíso. La vista està presa des del passeig 21 de maig.
El palau Baburizza, vist des del passeig 21 de maig.
Casa típica de Valparaíso, molt propera al passeig 21 de maig.

 

La postal i la realitat.

Aquesta és una fotografia d'un edifici de Valparaíso. La de l'esquerra la vaig treure d'un llibre de fotografies antigues de la ciutat i la de la dreta la vaig fotografiar en directe (amb un "extra" que pel què es veu volia sortir, per variar). Com es pot veure, sembla que han restaurat una mica la casa.

 

A Sausalito.

Sausalito Sausalito és una zona de Viña del Mar on hi ha un estadi, un llac artificial, un complex residencial i una zona verda. És un lloc molt bonic on la gent ve a descansar. Aquí en podeu veure una panoràmica, fusió de diverses fotografies.
La Bibiana a Sausalito Aquí teniu una fotografia de la Bibiana al costat del llac. L'aigua té aquest color marronós perquè pocs dies abans havia plogut.
I una tercera imatge en detall del llac.

 

A Reñaca

Reñaca Reñaca és un balneari marítim i zona residencial i d'esbarjo que queda a uns 7 quilòmetres de Viña. Així doncs, vam agafar el cotxe i vam anar tots dos solets cap a Reñaca. Té una platja de gairebé dos quilòmetres de llarg i hi ha uns edificis preciosos i una vista de tota la costa. Aquí podeu veure un tros de la platja i al fons Viña del Mar i Valparaíso.
Bibiana a Reñaca Una fotografia de la bonica Bibiana i al darrera el "teòric" oceà pacífic. Com veieu està una mica mogudet, i hi havia alguns surfistes practicant per allà, com s'ha comentat anteriorment.
Josep a Reñaca Aquí hi surto jo i l'inevitable "extra" de torn, és que hi havia molta gent, sempre. Al fons es pot veure la llarga platja i tota la costa plena de construccions.

 

Rètols força curiosos (per a un que visqui a Catalunya)

     El castellà que s'usa a Xile té algunes variacions respecte a l'usat a la península ibèrica. Per exemple, utilitza paraules que si bé signifiquen el mateix, a la península s'usen amb un altre context o matís o han caigut en desús. Per això, un ciutadà de la península ibèrica pot trobar una mica estranys aquests rètols, encara que s'entenen perfectament.

No podien entrar vehicles. No cal dir que aquestes imatges es posen amb la finalitat de fer constatar com pot variar l'ús d'un mateix idioma amb la distància i la separació.
Es refereix, evidentment, a la gespa, a l'herba.
Així són els rètols dels noms dels carrers: hi ha el nom del carrer, els números de vivenda i la direcció del trànsit.
La Bibiana amb un altre rètol on s'autoritza l'entrada només a les persones autoritzades.

 

Fotografies diverses de la "parelleta" Bibiana-Josep.

Sense comentaris... *_*

 

Curiositats i anècdotes de l'estada

Hi hagué algunes anècdotes curioses:

- Les "senyores":  Quan vaig fotografiar el rellotge de flors, accidentalment passava una senyora pel carrer i va quedar retratada. Des de llavors, a moltes de les fotos hi sortien ciutadans anònims... ja veieu que allò estava bastant poblat, però el tema de les "senyores fotogèniques" ens va fer molta gràcia.

- Les postals i els souvenirs: Aconseguir postals a Viña és tot un martiri. Vàrem estar cercant-ne durant dies i la feinada va ser trobar-ne. No ho vam aconseguir fins diumenge després de molt mirar i remirar. A més, els souvenirs i records també són força complicats de localitzar, ens va costar horrors. Només vam tenir èxit a unes galeries comercials i a uns grans magatzems. Curiós, oi? 

- La senyora d'Argentina: Estàvem veient la posta de sol i de cop se'ns acosta una senyora i es posa a fer petar la xerrada amb nosaltres. Resulta que era argentina i estava de turisme. Era molt simpàtica i vam parlar-hi una bona estona. A la pobra li havien pispat la bossa amb la cambra fotogràfica i tota la documentació. És un punt molt negatiu de Xile (i em penso que de tot el món), del qual els mitjans de comunicació se'n fan ressò, hi ha un gran augment de la delinqüència.

- Entrevista a Valparaíso: Mentre era a Valparaíso fent turisme, amb la Bibiana i els seus pares fent-me de guies, un estudiant se m'acostà i em va fer una enquesta sobre la meva estada allà. Curiós.

- La bona obra de cada dia: Mentre la Bibiana i jo passejàvem pels voltants del Palau Rioja, vam veure unes persones que perdien uns papers, els vam recollir i vam anar corrents a tornar-los-els. Ens ho van agrair moltíssim!

- Paraules curioses del Xilè: El xilè té una sèrie de paraules que són pròpies d'allà i que si no te les diuen no saps el seu significat. Per exemple:
guagua = nadó                                        pololo = promès ("nòvio")                 ¿cachái? = comprens?
lápiz = bolígraf                                        polola = promesa ("nòvia")                caleta = molt
lápiz mina = llapis                                    pololear = festejar                             arrendar = llogar
plata = diner                                            lucas = 1000 pesos                          auto, carro = cotxe
pega = treball, feina                                 micro = autobús petit                        coche = carro

- En Crayon Shin-chan per la televisió xilena: A Xile hi ha una censura considerable. Per exemple, vaig poder veure les notícies emeses pel canal satèl·lit espanyol i la mateixa notícia per la televisió xilena, i algunes imatges havien estat tallades. També vaig veure, curiosament, la sèrie Shin-chan, que emeten per un canal de programació infantil doblada al castellà en versió "neutra" (mexicana), però sense les escenes més "escatològiques" (no fa el ball de la trompa, per exemple). A més, els openings, endings i títols dels capítols originals no hi surten i estan substituïts per rètols propis. Les imatges amb textos escrits que apareixen al llarg de l'episodi, que a la versió original estan en kana, a la versió "xilena" surten "redibuixats" amb text occidental.Crec -és una opinió pròpia- que a més les veus del doblatge no són massa gracioses ni adequades ni interpreten els personatges de forma tan magistral com ho fan a la v.o. japonesa o al doblatge català. Penso que això altera notablement la sèrie i perd molta gràcia. 

- Al cíber i a l'ordinador: Vam anar a un cíber a Viña per tal de poder enviar un missatge al fòrum Japonés a Gritos i consultar els mails. Finalment, la Bibiana aconseguí resoldre el problema amb el firewall i per fi vam poder anar al seu ordinador a enviar missatges. Vam seguir el moviment que hi havia per tal de restaurar l'historial del fòrum (que havia estat crackejat per un hacker) i vaig col·laborar amb ella per a enviar els correus i revisar els arxius que tenia.

- Els panys de les portes: A Xile tenen un sistema de panys diferent del nostre. A més, curiosament, nosaltres per obrir ho fem girant la clau en el sentit invers al que fan servir a Xile, o sigui, que sempre m'estava equivocant en obrir les portes.

 

LA TORNADA

Els preparatius i... cap a l'aeroport de Santiago! Oh! un terratrèmol!!

   Els comiats sempre són tristos, principalment quan t'ho has passat tan bé. Cal dir que la nit abans de marxar havíem tingut una reunió tots dos amb un famós grafòleg vinyamarí i vam acabar força tard, per la qual cosa vaig haver d'afanyar-me en fer les maletes, ja que sortia a primera hora del matí. Després d'acomiadar-me dels pares i dels germans, vaig anar a l'hotel on vaig fer l'equipatge i, tot seguit, a dormir. Al matí següent, tot i que havia de marxar ben d'hora, la Bibiana va venir a l'hotel a donar-me personalment el seu comiat... Ens vam abraçar i ens vam acomiadar amb un "fins aviat", ja que espero que properament vingui a Barcelona.

    Vaig agafar el cotxe i vaig enfilar el camí. Vaig aconseguir trobar la ruta 68 i sense més incidències vaig seguir cap a l'aeroport de Santiago. Vaig fer algunes fotografies de la carretera, amb els Andes al fons però la visibilitat no era gaire bona i a més ho vaig fer amb la cambra "dolenta", o sigui, que no han quedat gaire bé, però com a mínim us en podeu fer una idea.

Les tres imatges són fusió de diverses fotografies.

    Després de donar alguns tombs (el camí a l'aeroport era complicat, però per sort molt ben senyalitzat) arribo a l'aeroport poc abans de les 10 del matí. Torno el cotxe, aconsegueixo la tarja d'embarcament i facturo l'equipatge, sense cap incidència. Llavors truco a la Bibiana i es veu que feia poc hi havia hagut un terratrèmol de moderada intensitat... i jo ni me n'havia assabentat. Segurament deuria passar mentre era al cotxe i ho deuria confondre amb alguna irregularitat de la carretera.

 

Cap a Madrid i després a Barcelona.

    Finalment, pujo a l'avió i... cap a Madrid. En aquest cas "perdia" les 6 hores que havia guanyat en el viatge d'anada i per tant gaudia d'un dia mooolt curt, amb 6 hores menys... El viatge de tornada, de 13 hores, va transcórrer amb el mateix ensopiment i estat d'incomoditat que el d'anada.

    Un cop a Madrid, em trobo que hi havia una persona que adreçava la gent cap al vol d'enllaç a Barcelona, i quan em va dir cap on havia d'anar m'ho va dir en... anglès! Dec tenir l'aspecte d'anglosaxó! Una altra anècdota del viatge! 

Aquí podeu veure algunes imatges de les sales d'espera de la terminal de l'aeroport de Madrid.

    Després d'esperar l'avió, per fi començo el vol d'una hora de durada a Barcelona, el més còmode de tots, ja que casualment em tocava un seient al costat de la sortida d'emergència i per tant sense res al davant i on finalment vaig poder estirar les cames! A Barcelona vaig arribar cap a les 9 del matí hora local i després del control d'immigració, me'n vaig anar a recollir l'equipatge. Vaig preguntar per on sortiria, ja que resultà que aquell era un vol d'enllaç que n'agrupava diversos (Iberia als enllaços sovint n'ajunta uns quants al mateix avió) i "oficialment" provenia de Nova York, potser per això em van parlar en anglès, i per aquest motiu no estava gens clar el lloc. Un cop recollida la maleta vaig superar el control d'aduana per fi vaig arribar a Catalunya, el dia 21 de juny. El somni havia finalitzat i s'havia fet realitat.

La Bibiana Un viatge inoblidable on vaig veure les coses bones i les dolentes de Xile, on vaig conèixer per fi en persona la millor noia del món, super simpàtica, tendra, amable, cordial, afectuosa, falaguera i agradable; una noia senzilla, que sembla poca cosa, però que en realitat és una gran persona,  molt maca i preciosa, i a més amb un cor i una fortalesa interior envejables. Aquesta noia és, evidentment, la Bibiana.

 


Nota: TANTO LAS IMÁGENES COMO EL TEXTO ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES..

Data de la darrera actualització: 15-11-2003