TROBADA A VIÑA DEL MAR

Crònica del viatge a Xile (10 al 21 de juny del 2003)

Per Josep Sadurní, amb la inestimable col·laboració de la Bibiana

 

Fa cosa d'un any vaig decidir-me a anar a Xile per tal de visitar el país i a més conèixer la Bibiana, la noia més maca del món i part de l'estranger. Després de diverses incidències i ajornaments, per fi vaig poder programar-lo entre els dies 10 i 20 de juny del 2003. Mai no havia viatjat a l'estranger i encara menys fins tan lluny, per la qual cosa aquest es pot cosiderar el viatge més llarg fet mai per mi. Aquesta pretén ser una petita crònica, amb nombroses imatges i fotografies, d'aquest llarg i esperat viatge. M'ha ajudat a redactar-la la bonica Bibiana.

Aquesta és la versió "curta" de la crònica, amb els comentaris i imatges de l'estada a Xile. Si voleu més explicacions haureu de visitar la versió completa.

Notes: Si feu click a les imatges les veureu més grans. Tant les imatges com el text estan subjectes a copyright, per tant està prohibit reproduir-ho enlloc sense l'autorització de l'autor.

 

Passejada nocturna per l'escullera

Escullera Amb la Bibiana vam fer una passejadeta nocturna per l'escullera. Aquesta imatge és una panoràmica de diverses fotografies fusionades. Es pot veure l'escullera on trenquen les ones.
A l'escullera hi havia una placa commemorativa sobre la inauguració del sistema de sanejament. Com que treballo en una empresa relacionada amb sanejament, em va fer gràcia i la Bibiana em va fer la foto. Com veieu, una altra cosa dolenta de Xile és que la "moda" del graffiti també hi és present i els monuments perden molta bellesa per culpa d'això.

 

El Casino de nit... ... i de dia.

El casino de nit El Casino de Viña és famós. Està situat a l'avinguda San Martin, que voreja la costa. La part del darrera dóna justament a l'escullera. Aquí la podeu veure. Vam aprofitar per fotografiar-la durant la passejadeta nocturna que heu vist anteriorment.
La Bibiana La Bibiana amb l'estorada que hi ha a Viña en primer terme i al fons el casino, vist de costat. El lloc des d'on es va fer la fotografia la nit anterior queda a l'esquerra i l'entrada principal de l'Avinguda San Martín quedaria a la dreta de la imatge.
en Josep Aquest sóc jo, amb el casino al fons. La fotografia me la va fer la Bibiana. Com veieu, tant ella com jo anem força abrigats, i és que allà era tardor-hivern i feia bastant fred.

 

Visita als museus, castells, palaus i edificis monumentals

La Bibiana al Palau Rioja En Josep al palau Rioja Aquest edifici que es veu al darrera és el Palau Rioja, on hi ha un conservatori de música.
El museu Fonk Un Moai autèntic! Aquest és el Museu Fonck, dedicat a l'illa de Pasqua. A la dreta de l'edifici que es veu a la primera fotografia hi ha un autèntic Moai, dut d'aquesta illa. La famosa illa de Pasqua pertany a Xile i està situada mar endins.
En Josep i el moai La Bibiana i el Moai Una fotografia de tots dos amb el museu i el Moai (les famoses escultures gegantines genuïnes de l'illa de Pasqua) al fons.
Castell Wulff (1) Castell Wulff (2) Aquest és el Castell Wulff, un dels monuments més significatius i famosos de Viña. Sota l'arc que es veu a la fotografia de la dreta trenquen les ones. Dins hi ha un museu. A la fotografia de l'esquerra es veu un promontori on hi ha un mirador, al qual vam pujar i des del qual vam fer algunes fotografies. Per cert, una fotografia és continuació de l'altra.
La Bibiana, la Bibiana i la Carolina No, no és un vaixell! A l'esquerra, al Castell Wulff la Bibiana em va ensenyar un dels seus secrets: és capaç de fer màgia. Es transformà en tres i ho vaig poder fotografiar, o bé realment són tres germanes bessones... :-P Darrera es veu el castell Wulff. A la dreta, la Bibiana continuà fent màgia i un transatlàntic encallat a la costa el transformà en restaurant, és que ho semblava, un vaixell real.
La Bibiana en Josep Al peu del mirador del castell Wulff esmentat abans hi ha un monument al mar, amb una àncora i una placa, un lloc ideal per a fer-se una foto, oi? Llàstima dels maleïts graffiti que desllueixen la fotografia.
Panoràmica Aquesta és una panoràmica d'una part del què es veia des del mirador del castell Wulff. És una fusió de diverses imatges. No ha quedat massa bé però us en podeu fer una idea del que es veia.

 

El rellotge de flors

El famós rellotge de flors de Viña Aquest és el famós rellotge de flors de Viña del Mar. Pràcticament a tots els souvenirs i a les fotografies turístiques hi surt aquesta imatge com a protagonista.  (excepte la senyora que hi apareix, que és una "extra" que no hi havia estat convidada... :-P)
La Bibiana al rellotge En canvi, aquesta altra senyoreta que apareix davant del rellotge sí que hi havia estat convidada. Aquí veieu la bonica Bibiana davant del famós rellotge.
En Josep al rellotge ... I, per què no sigui dit, jo també hi surto, davant del rellotge. Per cert, durant l'estada vam anar molt justos de temps, sempre. Per exemple, són tres quarts i mig d'una del migdia i haviem de ser a un lloc a la una... després de la fotografia vam haver d'anar-nos-en pitant. Vam córrer molt i vam acabar molt cansats per culpa de les presses.

 

Cases curioses de Viña

Aquí podeu veure diverses cases que vaig fotografiar per Viña del Mar. Sobren els comentaris.

 

Les esglésies de Viña i Valparaíso

Carmelites de Viña A Viña, a l'avinguda Libertad hi ha l'església dels Carmelites, on la Bibiana i jo vam assistir a missa diumenge. Va ser una cerimònia molt bonica i de la qual els dos en conservem un record inesborrable. (Per cert, com veieu, a les fotos hi segueixen apareixent "extres"... :-P)
Bibiana a S. Joan Bosco de Valpo La Bibiana davant l'església de Sant Joan Bosco, a Valparaíso, situada a l'Avinguda Argentina de l'esmentada ciutat. Pertanyo a la parròquia del mateix nom de Barcelona i em va fer gràcia visitar la nostra homònima a Valparaíso.
Josep a S. Joan Bosco de Valpo Aquest sóc jo davant la mateixa església. El Sant va tenir un somni en el qual veia una línia al mapamundi que anava des de Pekin fins justament Valparaíso tot travessant l'Àfrica, i en el somni se li deia que la seva obra s'estendria per aquesta línia. Podeu veure que com a mínim a Valparaíso ja hi va arribar.
S. Joan Bosco - Valpo Al bell mig de l'avinguda Argentina, davant de l'església, hi ha una imatge monumental de Sant Joan Bosco i un alumne seu, Sant Domènec Savio. Aquí en podeu veure un bonic contrallum
Bibiana a Av. Argentina La Bibiana davant del monument, per tal que n'aprecieu la mida. També podeu veure al darrera l'avinguda Argentina de Valparaíso.
Altres esglésies a Viña No tot són esglésies catòliques a Viña. Aquesta, per exemple, és una església ortodoxa. A més, també en vaig veure una d'evangèlica. Les altres confessions estan bastant implantades a Viña del Mar i hi tenen algunes esglésies.

 

L'oceà "Pacífic"

Aquesta és una imatge de l'anomenat "oceà pacífic". Es va anomenar així perquè quan es va descobrir estava en calma i d'aquí aquest nom. No obstant, no ho és, de pacífic. Durant la meva estada a Viña hi hagué una tempesta d'ones molt fortes i realment impressionant. La més forta que mai no havia vist.
Això és una imatge de la platja dels artistes o Miramar. podeu veure que el mar està molt mogut, fins i tot va arribar a la carretera que voreja la costa i alguns vehicles van quedar ben xops de les esquitxades.
Aquí en teniu una altra imatge (fusió de diverses imatges) de la mateixa platja.
Aquesta imatge és de Reñaca, on hi havia fins i tot un nombre considerable de surfistes aprofitant-se de la força de les onades.

 

Una romàntica posta de sol a Viña del Mar... (sospir enorme)

    Un capvespre que feia bon temps vam anar a la platja a veure la posta de sol. Quin espectacle tan bonic!!  El cel agafa colors grisencs, blavosos, groguencs i vermellosos... Vam fer una passejada molt romàntica per la platja amb aquest espectacle tan formidable mentre es feia fosc. Un record inoblidable que durem sempre al cor. 

En vaig fer diverses fotografies. Alguna l'he deixat en alta resolució per tal que us en feu una idea de la bellesa de l'espectacle.

 

Els ascensors de Valparaíso

A Valparaíso, que és una ciutat amb força desnivells, hi ha una mena de funiculars que anomenen "ascensors", que són molt típics i força útils. Aquí en podeu veure alguns. A més, hi ha l'ascensor "Polanco", l'únic ascensor vertical, del qual aquí en podeu veure l'entrada.
L'ascensor Polanco és impressionant: s'entra, es penetra dins un llarg túnnel excavat dintre de la roca i allà hi ha l'entrada a l'ascensor, el qual puja dins de la roca fins arribar a la superfície, i llavors segueix pujant i pujant per una alta torre, la qual es comunica amb la muntanya per una pasarel·la. La vista des de la torre és sublim.

 

Les carrosses turístiques de Viña

A Viña del Mar hi ha unes carrosses tirades per cavalls (cotxes Victòries) que es fan servir per a recorreguts turístics. Moltes ciutats turístiques en tenen i Viña no en podia ser l'excepció, i realment n'hi ha moltes.

 

Sorpresa! Classe i menjar japonès a Viña del Mar!

    La Bibiana rep classes de japonès a Viña del Mar. Va demanar permís i em van autoritzar el diumenge per la tarda a assistir-hi com a alumne oient. La classe, força interessant, anava sobre l'estructura "ga iru" i "ga aru", a més de la partícula "no" com a possessiu i a més s'ensenyaven alguns adverbis de lloc.(ue, shita, naka... ) i vocabulari nou Al final van fer un dictat i van corregir les errades. L'estil de fer la classe era força amè i s'aprenia força (tot i que el què van dir ja ho sabia). Al final, sorpresa, com que aquell dia a Xile era el dia del pare i el sensei era pare, la seva senyora ens convidà a tots els alumnes a una mica de sushi preparat per ella. Per la Bibiana va ser la seva primera trobada amb la cuina japonesa i la primera vegada que en tastava. Era maki sushi, però amb alguns ingredients xilens (i sense wasabi, per descomptat, es van fer un tip de riure quan els vaig preguntar "wasabi ga arimasu ka", i em van dir que no), o sigui, que el gust no era el del sushi "autèntic" però s'hi acostava força. Era prou bo. Ens vam dur a la classe el llibre "Japonés en Viñetas" (Bernabé, M., Norma Editorial, 2001), llibre que per cert vam veure exposat als aparadors d'algunes llibreries, o sigui, que estava a la venda a Viña, i els alumnes i el sensei el van veure i els va agradar. Es un llibre força interessant. Fins i tot una alumna que ja tenia un cert nivell de japonès i que a més rebia classes per altres llocs em va dir que ja havia tingut alguns contactes amb en Marc Bernabé per e-mail. Vam poder practicar japonès amb el sensei (tot i que el meu nivell encara és molt baix com per poder mantenir una conversa llarga). Finalment els vaig fer una fotografia. Sugokatta desu yo!!

Bibiana-chan a classe de japonès Nakazawa-sensei, Bibiana-chan i Elizabeth-sensei al final de la classe de japonès.

 

Sorpresa! Classe de Català a Viña del Mar!

    A Viña del Mar hi ha un casal català, al qual dónen classes de català. La Bibiana domina força bé el català i a més a vegades rep classes a l'esmentat casal. Un dia que sabíem que estava obert, vam anar a visitar-lo i ens vam apuntar també a la classe, la qual tractà sobre els verbs incoatius i la seva conjugació especial.Al final hi hagué un dictat. Va ser molt interessant i emocionant veure a tanta gent aprenent català i esforçant-se en parlar-lo, i cap d'ells no era català, des del professor fins a cada alumne. Em penso que molts catalans n'hauríem de prendre nota d'això. Vaig aprofitar per a explicar-los l'origen de la frase feta "pagant Sant Pere canta", explicar algun acudit en català i resoldre'ls alguns dubtes sobre la vida a Catalunya i a Barcelona.

La Bibiana a classe de català La Bibiana, en Jorge (el seu professor, a qui tots li diuen Jordi) i dos alumnes poc després d'acabar la classe.
Bibiana catalana! La Bibiana amb la bandera catalana i els retrats dels reis d'Espanya i del President de Catalunya, el Molt Honorable Jordi Pujol, retrat que a més estava dedicat i signat pel President en persona.

 

A Valparaíso.

Aquest és el monument a Arturo Prat i als herois del Combat Naval d'Iquique, que s'esdevingué un 21 de maig. Està a la Plaça Sotomayor.
Aquí hi surto jo a una altra vista del monument Arturo Prat
A l'esquerra, caserna general de Bombers i edifici de Correus. Al fons, l'ex-Palau de la intendència, que ara és l'edifici de Governació de l'Armada.
El tribunal d'apel·lacions de Valparaíso.
Vista posterior de l'ex-intendència de Valparaíso.
L'edifici principal de la redacció de l'important diari "El Mercurio", fundat l'any 1827.
Edifici del Rellotge Turri
Aquí estic a un dels miradors de la ciutat. Al fons podeu veure el port de Valparaíso (vist des del passeig 21 de maig).
L'edifici enorme que es veu al fons a la dreta, del que es veu només una part, és la seu del Congrés de Diputats xilè, que es reuneix a Valparaíso. La vista està presa des del passeig 21 de maig.
El palau Baburizza, vist des del passeig 21 de maig.
Casa típica de Valparaíso, molt propera al passeig 21 de maig.

 

La postal i la realitat.

Aquesta és una fotografia d'un edifici de Valparaíso. La de l'esquerra la vaig treure d'un llibre de fotografies antigues de la ciutat i la de la dreta la vaig fotografiar en directe (amb un "extra" que pel què es veu volia sortir, per variar). Com es pot veure, sembla que han restaurat una mica la casa.

 

A Sausalito.

Sausalito Sausalito és una zona de Viña del Mar on hi ha un estadi, un llac artificial, un complex residencial i una zona verda. És un lloc molt bonic on la gent ve a descansar. Aquí en podeu veure una panoràmica, fusió de diverses fotografies.
La Bibiana a Sausalito Aquí teniu una fotografia de la Bibiana al costat del llac. L'aigua té aquest color marronós perquè pocs dies abans havia plogut.
I una tercera imatge en detall del llac.

 

A Reñaca

Reñaca Reñaca és un balneari marítim i zona residencial i d'esbarjo que queda a uns 7 quilòmetres de Viña. Així doncs, vam agafar el cotxe i vam anar tots dos solets cap a Reñaca. Té una platja de gairebé dos quilòmetres de llarg i hi ha uns edificis preciosos i una vista de tota la costa. Aquí podeu veure un tros de la platja i al fons Viña del Mar i Valparaíso.
Bibiana a Reñaca Una fotografia de la bonica Bibiana i al darrera el "teòric" oceà pacífic. Com veieu està una mica mogudet, i hi havia alguns surfistes practicant per allà, com s'ha comentat anteriorment.
Josep a Reñaca Aquí hi surto jo i l'inevitable "extra" de torn, és que hi havia molta gent, sempre. Al fons es pot veure la llarga platja i tota la costa plena de construccions.

 

Rètols força curiosos (per a un que visqui a Catalunya)

    El castellà que s'usa a Xile té algunes variacions respecte a l'usat a la península ibèrica. Per exemple, utilitza paraules que si bé signifiquen el mateix, a la península s'usen amb un altre context o matís o han caigut en desús. Per això, un ciutadà de la península ibèrica pot trobar una mica estranys aquests rètols, encara que s'entenen perfectament.

No podien entrar vehicles. No cal dir que aquestes imatges es posen amb la finalitat de fer constatar com pot variar l'ús d'un mateix idioma amb la distància i la separació.
Es refereix, evidentment, a la gespa, a l'herba.
Així són els rètols dels noms dels carrers: hi ha el nom del carrer, els números de vivenda i la direcció del trànsit.
La Bibiana amb un altre rètol on s'autoritza l'entrada només a les persones autoritzades.

 

Fotografies diverses de la "parelleta" Bibiana-Josep.

Sense comentaris... *_*

 


Nota: TANTO LAS IMÁGENES COMO EL TEXTO ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES..

Data de la darrera actualització: 15-11-2003