VIATGE A XILE 2004

Crònica del segon viatge a Xile (27 de novembre al 8 de desembre del 2004)

Per Josep Sadurní, amb la inestimable col·laboració de la Bibiana

 

Havia de tornar a Xile. En primer lloc, per conèixer millor la Bibiana i la seva família, en segon lloc per conèixer millor el país i en tercer lloc per poder fer una nova fotografia al famós rellotge de flors, que l'any passat no va quedar del tot bé per culpa d'una extra que s'interposà. L'any passat anà tot molt bé i, com diu el refrany, mai segones parts no han estat bones. Però també hi ha l'altre que diu que l'excepció trenca la regla. Aquest ha estat el cas i, si bé no va ser tan espectacular com l'anterior i en certa manera ha estat el viatge dels "petits problemes", sí que vam viure noves experiències i ens vam conèixer tots molt millor. O sigui, que es van complir amb escreix els objectius que m'havia fixat pel viatge. Aquesta pretén ser una petita crònica, amb nombroses imatges i fotografies, d'aquest nou viatge. M'ha ajudat a redactar-la la bonica Bibiana.

Notes: Si feu click a les imatges les veureu més grans. També a algunes fotografies hi ha alguna sorpresa , car podreu sentir alguns comentaris d'àudio dels protagonistes. Tant les imatges com els sons i el text estan subjectes a copyright, per tant està prohibit reproduir-ho enlloc sense l'autorització de l'autor.

 

EL VIATGE D'ANADA

Els preparatius previs... els nervis d'abans del viatge.

    Vaig fer les reserves d'avió per internet i a més sense bitllet físic sinó amb un ciberticket. Tot i fer-ho amb temps ja vaig topar amb el primer "petit problema", car no quedaven places pels dies que volia i vaig haver de canviar el calendari previst. Finalment, vaig aconseguir plaça pel nou calendari que m'havia fixat. 

   L'hotel el vaig canviar respecte al de l'anterior vegada, que no em va acabar de fer el pes i, realment, he de dir que el canvi va valer la pena amb escreix. Per cert, que també vaig reservar-lo per internet, tot i que vaig patir una mica ja que la confirmació de la reserva s'endarrerí uns dies (nou "petit problema"). L'hotel us el recomano, és l'Hotel Cantamar, que tot i ser de només tres estrelles, ofereix qualitat i serveis d'un de quatre, està ubicat a una zona propera a la platja, al casino, etc. (i, principalment, és a la vora de casa de la Bibiana), i, a més, el seu preu és més que competitiu. Realment n'estic més que satisfet. A més, la Bibiana prèviament havia fet, un any més,  d'"espieta" i hi anà per tal de veure'n l'estat i donar-ne el vist-i-plau. Va donar-me molt bons informes i realment tenia molta raó. Si algú de vosaltres hi ha d'anar, us recomano que us allotgeu a aquest hotel, val la pena! 

   Els preparatius anaven avançant, tot i que molts ja els tenia resolts (ja tenia mòbil i accés internacional, però vaig fer algunes de les compres de regals pel viatge, l'equipatge i tota la resta de coses). En aquest punt, novament vaig tenir moltíssims "petits problemes", ja que em va venir una punta de feina i literalment no vaig tenir gens de temps per a poder-los fer, la qual cosa em va impedir de preparar amb tranquil·litat les coses. El mateix dia de la sortida encara estava completant l'equipatge. Sort que sortia al vespre... Finalment, arribà la gran hora i... cap a l'aeroport!

 

Comença el viatge d'anada.

    Havia de sortir de Barcelona i anar cap a l'aeroport de Santiago de Xile, i d'allà arribar a Viña del Mar. La seva família es va portar molt bé i em van dir que m'esperarien a l'aeroport. Com que entre Barcelona i Santiago, que jo sàpiga, no hi ha vol directe, vaig haver de fer escala a Madrid. 

    Per aconseguir la tarja d'embarcament vaig tenir un nou "petit problema", ja que no m'acceptaven la bossa de mà ja que deien que excedia les mides reglamentàries (les havia calculat a casa i eren correctes, i l'any passat amb la mateixa bossa no havia tingut problemes, simplement l'empleat tindria els cables creuat). Gràcies a l'inesperat i casual "ajut" d'una senyora, que va distreure l'empleat, vaig aconseguir fer-lo passar i, realment, a l'avió, l'equipatge hi cabia perfectament. D'altra banda, el ciberticket va seguir funcionant sense problemes. 

   Per embarcar sí que no hi hagué cap problema. El viatge començà cap a quarts de 10 del vespre, hora catalana, del dia 27 de novembre, amb un vol d'una hora de durada Barcelona-Madrid, sense incidències. 

  Un cop a Madrid, em vaig trobar amb un nou "petit problema", ja que enguany havien reforçat les mesures de seguretat i calia passar un nou control de seguretat. Aquell aeroport és bastant "claustrofòbic", ja que els passadissos són bastant estrets. Doncs bé, per atendre tots els enllaços que venien de diversos vols només hi havia.... UN SOL APARELL de detector de metalls i de raigs X. A més, el tenien graduat molt sensible i "pitava" sempre. La gent fins i tot s'havia de treure el cinturó...  Total, una cua immensa de gent de diversos vols en uns passadissos més que estrets. Quan em va tocar el torn, vaig poder passar el control sense problemes, a la primera, no va pitar. Això ens va fer perdre bastanta estona i no vaig poder ni prendre un entrepà que m'havia dut sinó que ràpidament ja tocà agafar l'altre avió.  

   Tot i això, vaig anar superant els inconvenients i ara s'acostava la part més feixuga: el llarguíssim vol Madrid-Santiago (14 hores de vol seguides sense escales). El vol començà de nit i puc dir-vos que va ser la segona nit més llarga de la meva vida (després de la de l'anterior viatge). Enguany, per l'època de l'any, el jet lag era només de 4 hores (temes d'horaris d'estiu i d'hivern). El vol, molt avorrit i pesat, encaixat en els incòmodes i estrets seients de la classe turista i sense pràcticament dormir gens. A més, no hi havia ni una sola plaça lliure, l'avió anava complet, i hi havia molta gent pesada que no sabia comportar-se, i el company del seient del costat, un holandès, s'aixecava força sovint... ufff... va ser una mica pesat el vol... i a més les pel·lícules eren molt avorrides... i el vol bastant mogut, amb força turbulències, sovint calia cordar-se el cinturó (i la gent no en feia ni cas, grrr.). No obstant, tenia l'esperança i la il·lusió de tornar a estar amb la Bibiana i això m'animà força i es va poder fer més suportable. 

  Quan entres a Xile et fan omplir uns formularis, un de control d'immigració i un altre de curiós en què entre d'altres coses, et compromets sota jurament a no dur cap vegetal ni derivat de vegetal ni una llarga llista de coses. Si hi heu d'anar informeu-vos-en bé. . Es veu que està prohibit entrar-hi plantes a Xile. 

 

... I finalment, Santiago de Xile!

    Per fi, després de totes aquelles hores de vol, cap a les 10 hora local vaig arribar a Santiago. Al control d'immigració hi hagué nous "petits problemes", ja que tot i que disposaven de força finestretes, no donaven a bast i hi havia bastanta cua. A més, quan em tocà el torn hi hagué un nou "problema", que més aviat va ser una anècdota, ja que resulta que a l'avió no m'havien donat un paper i me'n faltava un... no anà més enllà la cosa ja que el mateix empleat d'immigració me'l donà. No vaig tenir problemes per recollir l'equipatge, canviar els pesos i passar per l'Aduana. 

     Als pocs segons de sortir per la porta i rebutjar les "tradicionals" ofertes de taxis, vaig veure una noia que s'acostava corrent i se'm llençava als braços i m'abraçava! Era, evidentment, la Bibiana, que m'havia vist abans que jo a ella. La trobada va ser molt emotiva i inoblidable. Novament estàvem junts!! També havien vingut els seus pares i tots quatre ens vam adreçar cap a Viña del Mar a través de la ruta 68.

 

Per fi a Viña!

    A Viña vam arribar cap a les 12 del migdia. Després d'anar un moment a casa d'ella, vam anar cap a l'hotel per a registrar-me. No hi hagué cap problema amb la reserva i tant el tracte rebut com l'habitació assignada van ser molt bons. A més, tot i que la reserva era d'una habitació senzilla, de fet la que em van assignar era triple, o sigui, que hi vaig estar comodíssim.

    Com que era diumenge, vaig tenir el temps just d'anar amb la Bibiana a missa i després a dinar a casa d'ella. Tot seguit, ella havia d'anar a classe de japonès amb Nakazawa-sensei i Elizabeth-sensei (moltes salutacions per a tots dos) i jo vaig anar cap a l'hotel a reposar una mica. Abans d'acabar la classe de japonès, hi vaig anar i vaig poder saludar no tan sols als sensei sinó als companys (alguns encara es recordaven de mi de la passada vegada que hi vaig ser, moltes salutacions en especial a la Sra. Primitiva), i a més hi hagué la sorpresa que aquell dia hi anà també un amic del sensei, també japonès, que té un restaurant japonès a Santiago, i que ens explicà força coses. Vaig haver de parlar en japonès i esforçar-m'hi de valent. Ens va donar unes grues que havia fet ell amb paper (origami), una per la Bibiana i una per a mi, que romàntic! En aquest moment les guarda ella com un tresor... les nostres estimades grues... Va estar molt bé la classe. La llàstima és que per desgràcia, enguany no tinc cap testimoni gràfic de la trobada.

    Tot i ser el primer dia, va ser intensíssim. A la tarda, vam tornar a l'hotel i vaig recollir els regals que duia per a tots, i els vaig dur. Vaig poder conèixer part de la seva família i em penso que els deurien agradar. Cal agrair a la seva família el tracte que em van dispensar tots ells, que em van convidar a dinar i a sopar, em van acollir en els petits problemes que vaig tenir i em van acompanyar a l'aeroport, a la tornada, també. A ells tot el meu agraïment, respecte i estimació. Gràcies!!!

    Als dies següents, començaria el recorregut turístic que, enguany, era una mica més modest ja que bàsicament la Bibiana i jo volíem estar junts i parlar mentre anàvem recorrent els diferents llocs.

 

L'ESTADA A VIÑA DEL MAR

 Les platges i el moll a l'estiu

El moll La Bibiana a la platja, just davant del moll.

al moll

Aquí hi surto jo davant del moll.

A la platja

I aquí, en un preciós dia asolellat i un fantàstic cel blau (en japonès, aozora). Una platja que convida a anar-hi.

 

El rellotge de flors... un any després.

Castell Wulff, al costat De camí cap al rellotge, vam passar pel castell Wulff, aquí podeu veure el mirador que hi ha al costat, al fons. La Bibiana posa cara de dir "ufff... el camí que encara ens falta per arribar al rellotge.". Realment era una mica lluny i com que estan en obres, encara va ser més complicat.

Una Santa

També de camí cap al rellotge vaig descobrir que la Bibiana és tan bona noia, que és una santa... aquí ho podeu comprovar... amb aurèola de santa inclosa. :-P

el rellotge de flors

I per fi, després de molts entrebancs i "petits problemes" per causa de les obres que s'hi fan, el famós rellotge de flors...!! Però deixem que sigui la Bibiana qui ens ho expliqui...
El rellotge de flors El famós rellotge de flors, amb la senyora de torn fent-hi guàrdia permanentment.

 

Al palau Rioja i a la Quinta Vergara

Palau Rioja A aquest palau la Bibiana es multiplicà per cinc!! Hi ha cinc Bibianes!! Coses de la màgia del lloc.

L'entrada del Palau Rioja

L'entrada del Palau Rioja, on hi ha la Bibiana.

Quinta Vergara

Als jardins de la Quinta Vergara, on vam passar una tarda molt agradable i divertida, farcida d'anècdotes.

No trepitgeu la gespa

A la gespa del Palau Rioja hi ha el típic text de "No pisar el pasto".

Pardal pasturant

Llavors, si allò és una pastura, vol dir que aquest pardal està pasturant, suposem....

 

L'oceà "Pacífic"

Contrallum de postal

L'any passat vaig fer una fantàstica fotografia d'una posta de sol. Enguany en "tocava" una del "típic" contrallum. La fotografia està feta des del mirador que hi ha a l'interior del moll i és molt bonica. L'he deixat en alta resolució

 

El rellotge de sol de Viña.

el rellotge de sol A Viña vaig descobrir que no tan sols hi tenen el famós rellotge de flors, sinó que a més hi ha un enooorme rellotge de sol. El problema és que endarrereix una mica, sobre una mitja hora... A l'exemple eren vora la una del migdia i al rellotge hi deia que passaven de les 12, o sigui, que o bé endarreria o avançava una mitja hora respecte a l'hora solar. Això em recorda una mica Sant Pol... Quina hora és? Aquí hi podeu veure la Bibiana per tal que veieu com n'és de gros.

 

Amb la Mari.

Amb la Mari Finalment vaig poder conèixer la Mari, una amiga de la Bibiana, molt maca i simpàtica, i aquí estan les dues...

 

Fotografies curioses.

Gangsters Imagineu-vos Chicago... anys 20... els gàngsters...  mireu què hi posa al diari i la cara que posa la mafiosa...hihihi... ;-)
el palau Rioja Imaginem fa dos segles... cap a finals del segle XIX, un avantpassat meu al palau Rioja on estiueja.
Aurèola de santa Abans hem dit que la Bibiana tenia aurèola de santa... aquí en teniu un altre exemple.

 

Fotografies diverses de la "parelleta" Bibiana-Josep.

a casa

al cotxe La darrera abraçada abans del comiat Sense comentaris... *_*

 

Curiositats, anècdotes i els "petits problemes" de l'estada

Hi hagué algunes anècdotes i, novament força "petits problemes" durant l'estada:

- Les malalties: Resulta que un dia em va sentar malament el dinar. Al dia següent vaig estar molt indisposat i feble i la Bibiana em va cuidar durant tot el dia. Per sort, la nit següent la vaig passar bé i al dia següent ja em trobava bé. No obstant, llavors passà que la Bibiana va patir una indisposició i la febre li pujà fins gairebé 39 graus, fins i tot vam avisar al metge d'urgències, i em va tocar a mi cuidar d'ella. Per sort, al dia següent es recuperà i millorà notablement i a l'altre ja es trobava bé. Tot i això, va estar molt bé, dins de la desgràcia, ja que vam poder cuidar l'un de l'altre.

- La segona classe de japonès, perduda: Degut a la seva indisposició, la Bibiana no va poder anar a la classe de Japonès del diumenge següent i la va perdre, i per tant jo tampoc no vaig poder anar a acomiadar-me del sensei i dels companys.

- La reunió amb un company de feina, frustrada: Havia quedat amb un company de feina que està treballant a Santiago, en Joan, però just el dia que havíem quedat, em va trucar per dir-me que li havia sortit un imprevist i aquell dia vam haver de cancel·lar el calendari previst, ja que no teníem cap "pla B". En fi, un altre any serà. Dins de la desgràcia, la sort va ser que aquell dia justament va ser quan la Bibiana es posà malalta i si la malaltia l'hagués enganxat en plena excursió ho hagués passat molt malament.

- Les danses tradicionals: Curiosament, el dia que vaig marxar, a l'aeroport, hi havia un grup de danses tradicionals xilenes que ens van fer una sèrie d'actuacions. Va estar molt bé!!! Ho vaig poder enregistrar en video, fins i tot.

- El seu sant: El dia que era el sant de la Bibiana, casualment jo estava allà i ho vam poder celebrar, tot i que coincidí amb alguna de les nostres indisposicions justament aquell dia, ho vam poder celebrar al dia següent. Vam ser molt feliços de poder-ho celebrar junts. Enguany hem pogut estar junts tant al meu aniversari com al seu sant.

- Els "cuchufiles": És un dolç típic de Xile, i un company de feina me'n va parlar. Vaig tornar amb un bon carregament, i van tenir força èxit, tot i que és cert que a algú no li van agradar del tot. Direm que l'èxit va ser del 99%.

- No obstant, malgrat tots aquests "petits problemes", l'estada va resultar genial i penso que no van passar de petites anècdotes que van servir per apropar-nos encara més

 

LA TORNADA

Els preparatius i... cap a l'aeroport de Santiago! 

    Els comiats sempre són tristos, principalment quan t'ho has passat tan bé. I ja era dia 7 de desembre i tocava tornar cap a Barcelona. L'avió sortia a les dues del migdia, però vam preferir anar-hi amb temps, per si de cas. El germà gran de la Bibiana es va oferir a acompanyar-me a l'aeroport (moltes gràcies!!!) i a més, va venir la seva mare i, evidentment, la Bibiana. El viatge va ser una mica entretingut i no exempt de risc, ja que hi havia una pelegrinació i la gent anava caminant per l'autopista cap al lloc destí, la qual cosa era bastant arriscada (un altre "petit problema" a afegir a la llista, que no obstant no passà d'anècdota). 

    Vam arribar a l'aeroport sense més incidents i allà ens hi vam poder estar una estoneta, tot i que vam haver de fer força cua al checkin. Cap problema ni amb el ciberticket ni per facturar l'equipatge (aquesta vegada no van dir res sobre el meu equipatge de mà). 

    Després de veure les actuacions del grup de música i dansa tradicional xilena i de xerrar una estona, tocà acomiadar-se i dir-nos un "fins aviat", un "mata ne" i no pas un "sayonara bye bye, genki de ite ne". Esperem tornar-nos a veure ben aviat, si Déu vol.

L'aeroport de Santiago Sala d'espera, a Santiago L'exterior i l'interior de l'Aeroport de Santiago de Xile

    No vaig tenir problemes (ni cues) per als controls d'emigració i de seguretat, i aviat vaig trobar el lloc des d'on sortia l'avió. Fins i tot vaig poder respondre una enquesta. 

 

Cap a Madrid i després a Barcelona.

    Finalment, pujo a l'avió i... cap a Madrid. En aquest cas "perdia" les 4 hores que havia guanyat en el viatge d'anada i per tant gaudia d'un dia mooolt curt, amb 4 hores menys... El viatge de tornada, de 13 hores, va ser igual d'incòmode i amb un company de viatge que no s'aixecava tant com l'altre però també una mica. Les pelis van estar força millor: "The Catwoman", "Spiderman 2", "Volver a empezar"....una gran diferència de qualitat. I no anava tan ple i el vol no va ser tan mogut, fins i tot vaig poder dormir una miqueta, no gaire, però.

    Un cop a Madrid, em trobo amb el mateix problema que a l'anada amb els passadissos estrets i el segon control de seguretat al mateix lloc que al vol d'anada, o sigui, noves cues llargues. El control el vaig superar sense problemes. 

    Els "petits problemes" van estar a l'enllaç. Resulta que estava anunciada una porta determinada... i cap allà vaig anar... una bona caminada. Però de cop, sense avisar, el vol desapareix del panell i l'adrecen a una altra porta... I posa't a agafar tots els "trastos" i a canviar de porta, una altra caminada i una altra espera. I per postres, a diferència de  l'any passat, no hi havia terminals de connexió a internet, o sigui, que em tocà esperar una bona estona avorrit.

Madrid- Barajas Aquí podeu veure una imatge de les sales d'espera de la terminal de l'aeroport de Madrid.

    Després d'esperar l'avió, per fi hi entrem i, llavors, ens diuen que una part del passatge encara no havia arribat ja que el seu vol arribava amb retard... o sigui, que vam haver d'estar mitja hora més dins l'avió esperant, i va sortir amb mitja hora de retard... més "petits problemes". El vol va ser bastant tranquil i vaig aterrar a la tercera pista de l'Aeroport del Prat sense incidències, cap a les 10 del matí del dia 8 de desembre. Havia acabat el viatge. 

    Per sort, no vaig tenir problemes ni pel control d'entrada al país (tret d'una monumental cua ja que només hi havia una finestreta única), ni per recollir l'equipatge (el vaig trobar ràpidament), ni pel control duaner. Tot seguit, un taxi, i cap a casa, on vaig arribar cap a les onze. Final de trajecte.

    I ara, a esperar la propera trobada, que tant de bo que sigui ben aviat. En resum, un viatge genial, farcit de petits problemes i d'anècdotes, però que valoro molt positivament, ja que ho vaig passar molt bé i la Bibiana i jo ens vam poder conèixer encara molt més.

 


Nota: TANTO LAS IMÁGENES COMO EL TEXTO ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES..

Data de la darrera actualització: 22-12-2004