VIATGE A XILE 2005

Crònica del viatge de noces a Xile 

(del 9 al 30 de juliol del 2005)

Per Josep Sadurní, amb la inestimable col·laboració de la Bibiana

 

    El passat dia 11 de juny la Bibiana i jo ens vam casar. Com a viatge de noces vam escollir tots dos, per unanimitat, anar a Xile. En primer lloc, per a poder-ho celebrar amb la família d'allà, en segon lloc per temes burocràtics i en tercer lloc per seguir visitant el país. Tot i això, al juliol és hivern allà i per tant vam passar mooolt de fred, com veureu. Aquesta pretén ser una petita crònica, amb nombroses imatges i fotografies, d'aquest viatge. M'ha ajudat a redactar-la la bonica Bibiana.

Notes: Si feu click a les imatges les veureu més grans. No cal dir que estan subjectes a copyright, per tant està prohibit reproduir-ho enlloc sense l'autorització de l'autor.

 

EL VIATGE D'ANADA

Els preparatius previs... els nervis d'abans del viatge.

    Vam fer les reserves dels vols per separat, però coordinadament, per aconseguir el mateix vol i avió i d'aquesta forma poder viatjar junts. El sistema era una mica complicat, ja que el vol de tornada de la Bibiana es corresponia amb el meu d'anada, i viceversa. Així, ella va venir el dia 1 de juny i tornava el 9 de juliol, i jo sortia el 9 de juliol i tornava el 30, mentre que ella tenia un segon viatge que sortia el 30 de juliol (i no importava el retorn ja que no l'aprofitaria, es quedaria aquí). Tot i aquest sistema tan complicat, que no sé si haureu entès, les coses van anar bé, ja que vam coincidir a l'avió. Tot el què hauríem de fer seria en el moment de facturar l'equipatge canviar les targes d'embarcament per tal que ens assignessin seients contigus. Però, seria possible? N'hi hauria? No ho sabíem.

 

Comença el viatge d'anada.

   Per fi arribà el dia del viatge. Vam fer les maletes amb pressa, ja que jo vaig treballar fins el darrer dia, però no hi va haver cap problema, i finalment ja vam enfilar cap a l'aeroport. La Bibiana anava amb les maletes gairebé buides i jo amb les meves bosses de viatge ben plenes. En el moment de facturar l'equipatge vam aconseguir seients contigus tant pel vol de Madrid com pel de Santiago i no van posar cap problema ni de pes ni de mides per cap dels nostres equipatges. No hi havia hagut cap problema. Era el nostre primer viatge junts i estàvem una mica nerviosos, però la cosa començava amb bon peu.

El Josep a l'aeroport, a punt de marxar cap a Xile La Bibiana a l'aeroport, a punt de sortir l'avió Aquest és l'aspecte que teníem a l'aeroport del Prat, just abans de començar el primer vol de Barcelona a Madrid. El que tindríem en arribar ja seria una altra cosa. Els dos estàvem feliços i satisfets, i alhora nerviosos i preocupats per tal que tot anés bé.

    No obstant, just en el moment de sortir de Barcelona a Madrid ja hi hagué la primera anècdota, aquesta vegada una mica desagradable, ja que a l'hora de sortir, i ja dins de l'avió, observem que no surt... i van passant els minuts... i l'avió que no surt. Finalment el pilot ens avisà del què havia passat. Resultava que hi havia dos passatgers que havien facturat l'equipatge i no s'havien presentat a l'avió, la qual cosa, òbviament, era tremendament perillosa. O sigui, que van haver d'anar a la zona d'equipatges, localitzar les maletes d'aquests passatgers i deixar-les a terra. Després d'una mitja hora esperant dins l'avió, va poder emprendre el vol, amb un retard considerable i amb el perill de perdre l'enllaç a Madrid.

    El vol va transcórrer sense cap altra incidència destacable i arribà a Madrid amb un retard considerable. Allà vam veure que el vol a Santiago es trobava en situació "Darrer Avís". Després de passar els controls de seguretat vam anar literalment corrent cap a l'avió. Vam arribar sense problemes. L'avió encara esperà una estona més per recollir la resta de passatgers del nostre vol. Amb un cert retard va sortir en direcció a Santiago. Començava la part llarga del viatge: tretze hores seguides dins de l'avió, però a diferència dels altres vols, aquesta vegada estàvem molt ben acompanyats, i això seria diferent...

 

... I finalment, Santiago de Xile!

    Durant el llaaaarg vol nocturn, l'avió va recuperar el retard que duia i arribà puntual a l'aeroport de Santiago, sense cap incidència a esmentar, tret de les "típiques" dels vols tan llargs i pesats. Per sort, aquesta vegada estàvem junts i podíem consolar-nos l'un a l'altre. L'arribada i el pas dels tràmits a la frontera, per sort, van anar ràpid i bé, i no hi hagué cap problema.

    A la sortida, la seva mare i el seu germà Esteban ens estaven esperant i ens van veure de seguida. Sabíem que faria fred, però ens vam trobar amb un fred gèlid que no ens abandonà en cap moment de la nostra estada allà.    

La cara de la Bibiana en arribar a Xile, molt cansada Més amunt heu vist les fotos de l'"abans" del viatge, i aquí teniu les del "després". Com veieu , l'aspecte de la Bibiana ha canviat radicalment. I és que el viatge és molt pesat.
La Bibiana, la seva mare i el seu germà Esteban A punt de pujar al cotxe Aquí estem amb la seva família a l'aeroport, adreçant-nos cap al cotxe per emprendre la ruta 68 cap a Viña del Mar.

 

Per fi a Viña!

    A Viña vam arribar cap a les 12 del migdia. Vam anar a casa dels seus pares, on havien habilitat l'habitació de la Bibiana amb un llit de matrimoni. Aquella seria la nostra habitació durant l'estada a Xile. Era una habitació petita, però s'hi estava molt bé. A la tarda, vam anar al curs de japonès, on vam poder saludar als sensei de la Bibiana i vam parlar-hi una mica. Després, vam tornar a casa ja que ens havíem de recuperar del viatge, i a més feia molt de fred. Tocaria recuperar-se del jet-lag i començar a gaudir de les diferents etapes del viatge.

 

L'ESTADA A VIÑA DEL MAR

   Durant l'estada no ens vam moure gaire. En primer lloc perquè feia molt de fred i es feia fosc ben aviat, però principalment perquè un dels objectius del viatge era buidar l'habitació de la Bibiana i classificar les seves coses, fos per donar-les o llençar-les, fos per dur-les amb nosaltres al viatge de retorn, fos per anar-les enviant poc a poc o en futurs viatges, i això representà molta feina, cada dia hi dedicàvem una estona.

    Tot i això, vam poder fer diverses visites: 
    - Vam anar a Santiago per temes burocràtics, però vam aprofitar per fer-ne una mini-visita i al·lucinar amb el moderníssim metro que té.
    - Vam anar al camp, a Olmué, a la vora del Cerro La Campana, i vam poder constatar in situ el perquè de la fama de l'agricultura xilena.
    - Vam anar a Valparaíso, on a més de recórrer nous barris de la ciutat, vam visitar el museu dedicat a Pablo Neruda a la seva casa anomenada La Sebastiana.
    - Vam fer alguns passeigs per Viña del Mar.

    A més, el dia 24 de juliol, la vigília de Sant Jaume, la seva família ens va organitzar una fantàstica festa a l'Estadi Espanyol de Viña, on com a valor afegit, vam poder veure danses tradicionals gallegues.

    Total, que tot i passar-hi més dies que en cap dels anteriors viatges, l'estada se'ns va fer molt curta i aviat va tocar tornar. Però això ja forma part d'un altre capítol.

    Tot seguit, podreu veure alguns dels aspectes del viatge, del qual hem recollit imatges gràfiques.

 

Els problemes de la nostra habitació. Una mica de bricolatge.

El problema principal era el fred i les nombroses escletxes que hi havia a la porta i finestra exteriors que encara agreujaven el problema. Així doncs, vam aconseguir el material necessari per a segellar aquestes escletxes i vam posar mans a l'obra. Aquí en podeu veure unes imatges del procés. De l'abans, del durant i del després.

La Bibiana treient el rovell de la porta La finestra abans del tractament La porta amb la primera capa de segellador La finestra ja acabada A la primera imatge, netegem de rovell el lloc on enganxarem el segell, a la segona ja tenim a punt la finestra, a la tercera ja anem enganxant el segell als llocs on queden escletxes, i a la quarta podeu veure el resultat final, la finestra ja està segellada i no deixarà passar més fred per les escletxes.

 

Més visites a Valparaíso

Aquesta vegada vam fer diverses visites a Valparaíso. Entre d'altres llocs, vam visitar el museu de La Sebastiana, la casa que en Pablo Neruda, poeta nacional xilè, tenia a aquesta ciutat. També ens vam perdre (literalment) pels seus carrers i vam poder gaudir de noves vistes. Per desgràcia, al museu no deixaven fer fotos de l'interior, tot i que sí que en vam poder fer una des de la casa a l'exterior, per tal que us feu una idea de la vista que tenia el poeta. Aquí teniu un petit recull fotogràfic.

Mercat a Valparaiso El dia que vam visitar la ciutat hi havia mercat a l'Avinguda Argentina. Aquí podeu veure algunes de les parades.
Una església de Valparaíso. Aquesta és l'entrada d'una de les moltes esglésies que hi ha per Valpo.
Sant Joan Bosco, a Valpo I parlant d'esglésies, no ens podíem oblidar de la parròquia de Sant Joan Bosco de Valparaíso, que té el mateix nom de la de Barcelona on ens vam casar.
Valpo des de La Sebastiana Ja estem dins la casa de Pablo Neruda, La Sebastiana, i aquesta és l'espectacular vista que es veu des de les finestres. Com veieu, feia molt de fred i molta humitat, i això provocava molta boira. Tot i això, oi que és espectacular?
Valparaíso des de La Sebastaina (Pablo Neruda) Una nova imatge des de La Sebastiana. Fixeu-vos en l'església que es veu i que destaca. Resulta que més endavant, quan vam sortir per tornar a casa, vam anar-hi a parar, i va ser quan ens vam perdre i no sabíem com tornar. Va ser tota una aventura.

L'església

I per acabar, una imatge, des de més a prop, de la "famosa" església que es veia des de la Sebastiana, just quan ens vam perdre.

 

El rellotge de flors, novament.

El rellotge de flors de Vinya Aquesta vegada vaig aconseguir fer la foto al rellotge de flors sense la tradicional senyora que hi fa guàrdia permanent i que sempre em fastigueja la foto. El voltant estava en obres i no queda gaire bé, o sigui que m'he centrat en el rellotge.

 

L'excursió a Olmué

La cabana a Olmué A Olmué, la família de la Bibiana hi té una petita finca, amb alguns arbres fruiters. Aquí podeu veure la cabana, tot i que ja està una mica atrotinada.
Paisatges d'Olmué Olmué. Cerro La Campana Detall del Cerro La Campana Aquí podeu veure alguns dels paisatges que es veien des d'Olmué. En concret, destaca el tercer, que és la muntanya coneguda com a "Cerro La Campana".
En Josep a Olmué Aquí em teniu fent "posturetes" per demostrar que hi era. Realment va ser una visita molt interessant i va ser genial.
La Bibiana amb un taronger i taronges I comencem amb les fruites que vam poder recollir i veure, acompanyats per la Bibiana. Aquí la teniu amb un taronger i una taronja xilena a la mà.
L'arbre de les mandarines L'arbre que té al darrere seu dóna mandarines... mmm.... boníssimes.
La Bibiana recollint Kiwis Aquí veiem la Bibiana recollint Kiwis. No sabia com era la planta que els produïa i ara ja ho sé, com veieu. No cal dir que eren boníssims. Els Kiwis són molt rics en vitamina C, fins i tot més que les taronges.
Posta de sol a La Campana, Olmué Posta de sol a Olmué The sunset in Olmué I per acabar, unes imatges de la posta de sol a Olmué, on veieu el sòl on ja és fosc, amb una mica de boirina, per causa del fred i la humitat, mentre que el cerro La Campana i les altres muntanyes encara resten il·luminades. Una imatge molt bonica. Alguna l'he deixat en alta resolució per tal que en gaudiu plenament.

 

 

Amb la Mari.

Amb la Mari en mode "sardina-on" Vam quedar diverses vegades amb la Mari. Aquesta foto data del dia en que ens van organitzar la celebració familiar, que estàvem tots tres al cotxe preparats per anar a l'Estadi Espanyol de Viña a gaudir de la festa. Estàvem tan apretats que ens trobàvem con sardines en una llauna. Va ser molt divertit.

 

Fotografies curioses.

Empanades xilenes autèntiques i casolanes Un dia ens van fer per dinar un plat típic de Xile: les famoses Empanades Xilenes. Aquestes són autèntiques i casolanes i, com veieu, tenen molt bona pinta, molt bona cara... mmm... estan per menjar-les.... eren delicioses...!!
Rètols curiosos: no botar basura Més rètols curiosos del xilè: aquí en teniu dos en un: el de "no botar basura" i el de les sigles: UTM, IMV... i al costat un nom estrany... Bé, anem a "traduir"-ho: "no botar basura" vol dir no llençar brossa, i les sigles signifiquen: Unitats Tributàries Mensuals (és una quantitat determinada de Pesos) i Ilustre Municipalidad de Valparaíso (Ajuntament de Valparaíso). Pel què fa al nom estrany del costat, és el nom del carrer.
L'església dels Carmelites de Viña del Mar Les obres de l'església dels carmelites de Viña: La torre va ser malmesa per un terratrèmol i ara l'estan reconstruint... Aquí podeu veure l'estat actual de les obres.

 

 

LA TORNADA

Els preparatius i... cap a l'aeroport de Santiago! 

    Finalment vam aconseguir triar entre el nombrós material de la Bibiana les coses que ens enduríem, les que llençàvem o donàvem i les que deixàvem allà en espera de dur-les en altres viatges o que ens les enviessin per correu. Com que era una burrada de coses les que dúiem, vaig deixar la meva maleta allà i la vaig substituir per una de més grossa i amb més capacitat que em van deixar, i la Bibiana també va substituir la seva bossa de mà per una amb més capacitat i més grossa. Vam tornar amb totes les maletes plenes a vessar... fins i tot alguns dels regals que ens van fer els vam haver de deixar a Viña. El dubte era si ens passaríem de pes i hauríem de pagar suplement o bé no caldria, ja que anàvem molt carregats i els càlculs previs indicàvem que potser ens passaríem.

   Els comiats sempre són tristos i més després de tants dies amb una companyia tan agradable, amb la nostra família. A més, el futur calendari de viatges no està tan clar ja que en principi els projectes a curt termini indiquen que hem d'establir-nos bé a Barcelona i, per tant, és possible que no puguem viatjar fins d'aquí a un temps. Erem conscients d'això i per tant el comiat va ser bastant difícil i emotiu. 

    El viatge va ser sense novetats, tranquil i sense problemes, tret de l'Esteban que no es trobava del tot bé (la nit anterior havia celebrat que havia aprovat un examen molt important).

    Vam arribar a l'aeroport sense més incidents i allà ens hi vam poder estar una estoneta, tot i que vam haver de fer força cua al check in. 

    Els temors que teníem amb l'equipatge per sort no es van confirmar. La meva maleta feia els 20 Kg. justos i la de la Bibiana tampoc no passava del pes, o sigui que cap problema. Tampoc no vam tenir problemes per aconseguir seients contigus tot i provenir de reserves de vol diferents. Tampoc cap problema amb el ciberticket. Tot perfecte.

    No vam tenir problemes (ni cues) per als controls d'emigració i de seguretat, i aviat vam trobar el lloc des d'on sortia l'avió. Tot anava molt bé. Les següents preocupacions serien si les autoritats espanyoles posarien problemes a la Bibiana per entrar i si hi hauria problemes amb l'equipatge o amb la Duana, ja que hi dúiem coses molt importants per a tots dos.

 

Cap a Madrid i després a Barcelona.

    Pugem a l'avió i... cap a Madrid. En aquest cas "perdíem" les 6 hores que havíem guanyat en el viatge d'anada. El viatge de tornada, de 13 hores, va ser igual d'incòmode però com a mínim era amb la Bibiana i, en certa manera, després d'estar tants dies lluny del nostre estimat piset, ambdós teníem una mica de ganes de tornar.

    A Madrid no hi va haver problemes per a entrar ni per a trobar el vol que havíem d'agafar. Després de passar el nou control de seguretat, vam poder esperar l'avió durant una estona, tot tranquils. No va ser com a l'anada.

    Després d'esperar l'avió, per fi hi entrem i ens vam poder enlairar. El vol va ser bastant tranquil i vam aterrar a l'Aeroport del Prat sense incidències. Havia acabat el viatge i ara venia el procés d'entrada al país.

    Per sort, no hi va haver cap problema per la Bibiana al control d'entrada, ja que va entrar amb mi per la zona de comunitaris com a esposa de comunitari, i sense haver de fer cua, la qual cosa ens alleugerí de forma espectacular. Per recollir l'equipatge vam patir bastant, primer perquè no trobàvem la cinta per la qual sortia i segon perquè es va endarrerir moltíssim, tant que ja estàvem començant a patir. Pel control duaner tampoc no vam tenir problemes. Tot seguit, un taxi, i cap a casa, on vam arribar després de tres setmanes d'absència. Final de trajecte.

    En resum, un viatge genial, molt emotiu i molt intens, però també amb mooolt de fred.

 


Nota: TANTO LAS IMÁGENES COMO EL TEXTO ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES..

Data de la darrera actualització: 01-12-2005