VIATGE A XILE 2006

Crònica del nostre segon viatge conjunt, com a matrimoni, a Xile 

(6 a 20 de desembre del 2006)

Per Bibiana i Josep, amb la inestimable col·laboració del Josep i la Bibiana

 

Aquest viatge, d'entrada, se'ns presentà complicat i accidentat, perquè ja abans de començar a preparar-lo vam tenir molts problemes i patiments, car no trobàvem cap vol a un preu assequible per a tornar a Xile i pràcticament havíem abandonat la idea d'anar-hi. Però finalment, després d'insistir-hi un dia i un altre, vam aconseguir trobar plaça. En principi, teníem plans d'anar cap allà per Nadal, però no va poder ser.  L'alternativa que després de tants intents vam poder dur a terme va ser anar-hi uns quants dies abans, tot aprofitant el pont de la Constitució. Ara bé, la combinació de vols feia una miqueta de por, ja que, a diferència de les altres vegades, aquesta vegada el vol d'anada era una barreja Iberia - Lan Chile que encara no havíem fet mai i no sabíem si ens donaria problemes per culpa dels enllaços i la diferència de vols. Per complicar-ho encara més, hi havia les noves normes de seguretat aèria i, per postres, la Bibiana tenia un examen de japonès (el Nôken) dos dies abans de sortir i el Josep treballava fins el darrer dia, la qual cosa complicava més i més els preparatius previs. Amb aquest panorama, la cosa pintava que hi hauria poc temps i molts nervis, i així va ser. Per sort, només es van donar a l'anada i a la tornada, ja que l'estada allà va ser una delícia, tal com veureu tot seguit a la crònica.

Notes: Si feu click a les imatges les veureu més grans. Tant les imatges com el text estan subjectes a copyright, i per tant està prohibit reproduir-ho enlloc sense l'autorització de l'autor.

 

EL VIATGE D'ANADA

Els preparatius previs... els nervis d'abans del viatge.

    Tal com ja hem dit abans, vam tenir problemes per tal d'aconseguir fer la reserva del vol, i això ja ens va condicionar molt els preparatius, ja que sabíem que tindríem poquíssim temps per acabar d'enllestir-ho tot; tant l'equipatge com els obsequis. A més, gràcies a les noves normes de seguretat als aeroports, hi havia coses que no podíem dur a la bossa de mà, i a la maleta es podien trencar, la qual cosa ens complicava més aquest tema. Vam fer les reserves d'avió per internet i a més sense bitllet físic sinó amb cibertickets, que fins llavors no ens havien donat cap problema.

    Els preparatius, malgrat tot anaven avançant, ja que entre que el Josep havia de treballar fins a l'últim dia i que la Bibiana estava enfeinada preparant-se per al Nôken, hi hagué força problemes relatius a la disponibilitat, ja que a més al Josep li va venir una punta de feina i literalment no va tenir gens de temps. Sumant la manca de temps, els nervis per l'examen i els del viatge, a més de la celebració del sant de la Bibiana, van ser uns dies bastant durs per a tots dos. El mateix dia de la sortida encara estàvem completant l'equipatge i liquidant coses de la nevera. Sort que sortíem al vespre... Finalment, arribà la gran hora i... cap a l'aeroport, aquest cop acompanyats de Teresa, qui es va oferir a dur-nos-hi.

 

Comença el viatge d'anada.

    Vam sortir de Barcelona amb temps de marge per si hi haguessin problemes, i sort que ho vam fer així, perquè a l'hora de facturar l'equipatge ens van dir que ens canviaven el vol fins Madrid per un altre que embarcava uns 5 minuts després, ja que segons ens informaven, el que teníem assignat anava amb retard, i per tant no ens hauria donat temps d'agafar l'enllaç. Això ens va portar molts problemes; uns que us explicarem ara i d'altres que us explicarem més endavant: vam haver de llençar a una paperera el saborós berenar que ens havíem dut per, en teoria, prendre'l amb calma a l'aeroport abans d'embarcar, durant les hores que teníem de marge, i ho vam haver de fer així, principalment, pel famós tema dels líquids, pastes i similars que tenen a les mesures de seguretat, i també perquè no hauríem tingut temps per a prendre'l, ja que havíem d'embarcar immediatament. Tot seguit, vam haver d'anar cuita-corrents fins a la porta d'embarcament, gairebé corrent, ja que el vol ja estava embarcant. De fet vam ser els darrers en entrar a l'avió. Per sort, no vam tenir problemes ni amb la seguretat ni amb el control de passaports de sortida. Això ens posà encara més nerviosos i ens destarotà una mica, fins que no ens vam poder recuperar, vam anar una bona estona ben atabalats. El vol, d'Iberia, va sortir puntualment i ens va dur a Madrid sense més incidències, tret que per desgràcia ens van asseure a llocs separats per culpa del canvi precipitat i perquè el vol anava ple. No obstant, això ens va donar noves preocupacions sobre l'estat de les nostres maletes i si hi hauria problemes per culpa del canvi de plans i si arribarien a destinació. Més patiments, nervis i preocupacions.

    Ja un cop a Madrid, i com que vam arribar molt més aviat del que estava previst, ens vam quedar una bona estona avorrits sense gaire cosa per fer. Així que per aprofitar les hores que ens quedaven lliures, ens vam connectar a internet, en concret al messenger i al fòrum on ens vam conèixer, i també vam poder relaxar-nos, centrar-nos una mica després de les tensions tingudes, descansar i estirar les cames abans que comencés la part més llarga i pesada del viatge. També vam tenir alguna estona per visitar la nova terminal T4 (en el nostre cas la T4S) i fins i tot perdre'ns en ella. Cal dir que tot és molt modern, bonic i espaiós però els panells informatius brillen per la seva absència, els recorreguts són llarguíssims i no està gens ben senyalitzat, per tant vam haver de preguntar-ho a les finestretes d'informació. Aquí podeu veure unes quantes fotos de la nostra estada a Madrid.

El sostre de la terminal. Hi ha una cosa força curiosa, i és que part de la llum dels focus es reaprofita, ja que hi ha unes plaques solars que generen electricitat per a donar llum als propis focus, d'aquesta manera el sistema es retroalimenta i s'estalvia electricitat. Molt enginyós i modern (i car).

Els lavabos també són de darrera generació; sense clau de pas a les aixetes, tot ple de sensors que detecten el què vols fer...

... però el seu estat és lamentable, com podeu veure: portes que no tanquen, mampares mig desmuntades, bastanta brutícia, sensors que no funcionen... Vaja! Un desastre! On hi hagi la típica porta amb balda i la típica "cadena de water", que s'apartin les coses de "disseny", que són molt boniques però fràgils.

La Bibiana a la terminal, asseguda, descansant, tot esperant que passin les hores per a començar el vol.

Una altra imatge de la terminal, per tal que us en feu una idea de la seva enormitat. Una sèrie d'enormes estructures metàl·liques aguanten el sostre. La calefacció també està molt ben situada i tèrmicament és molt confortable.
Ja veieu que aquesta terminal es enorme, i sembla no acabar-se. Hi ha passadissos a diferents nivells i nombroses portes d'accés als diferents vols. És senzill perdre's en aquest embolic de portes, passadissos i sales.
Una vista d'un dels poquíssims plafons informatius de la terminal. Per megafonia donaven constantment missatges repetitius inútils i uns altres dient que miréssim els plafons, els quals costava de trobar. A més, la informació que hi havia en ells era bastant pobra i insuficient. Una altra cosa que necessita millorar molt.
La Bibiana ja a punt de sortir cap a Xile, vigilant les maletes. Vam endur-nos una opinió més aviat bastant dolenta sobre aquesta nova terminal de l'aeroport, necessita millorar molt. Sembla mentida que amb la de milions que ha costat tingui tantes mancances.

 

    Després de totes aquelles hores d'espera que semblava que no s'acabarien mai, cap a les 12 de la nit per fi vam embarcar per  tal de començar el llarguíssim viatge de Madrid fins a Santiago de Xile, aquesta vegada, com a novetat, a través de Lan Chile, per primera vegada. Com que encara no havíem fet cap vol amb una altra companyia que no fos Iberia, la veritat és que això ens tenia preocupats. Com serien els avions de Lan Chile? Ara ho descobriríem! 

    En entrar a l'avió, aparentment, tot era similar a Iberia, ja que era el mateix model d'avió i la distribució dels seients era igual d'estreta que els d'Iberia, però ben aviat vam poder descobrir unes diferències força agradables que ens van sorprendre, i molt favorablement. En seure, veiem els seients que eren molt més moderns que els altres i, a més, sorpresa, a la part del darrera hi havia una pantalla tàctil. A més, al reposabraços hi havia un comandament a distància que a la vegada era telèfon. Una passada! Resulta que amb aquelles pantalles podies veure pelis en dvd, jugar amb l'ordinador, escoltar música, respondre enquestes, seguir la ruta del vol minut a minut, i un llarg etcètera de coses. Semblava gairebé que anéssim en classe Bussiness, amb tants serveis d'entreteniment. Com a valor afegit, a diferència d'Iberia, que dóna peücs ("patucos") (i de fet ja no els dóna, que cal estalviar despeses), a Lan Chile donaven uns taps per a les orelles i una bena pels ulls, per a poder dormir tranquil, que nosaltres vam batejar en broma com a "Lantucos". Cal felicitar a Lan Chile pel servei que ofereix als passatgers! És molt millor que el d'Iberia. Genial! 

    L'anècdota negativa va ser que al començament del viatge hi havia un home (xilè, pel seu accent), que no parava de parlar i parlar pel mòbil, fins i tot quan estàvem a punt d'enlairar-nos. A més, no feia ni cas de les hostesses i van haver de venir dos auxiliars de vol per a posar-lo a to i fins i tot el van amenaçar de confiscar-li el mòbil. Passada aquesta anècdota inicial, el vol va ser molt agradable i entretingut. Com a curiositat, els aliments que ens van donar, tots eren de marques xilenes i molt bons. 

    Sense cap incidència destacable, el vol va durar en total 13 hores, a més vam seguir una ruta diferent a la que Iberia ens té acostumats, i vam arribar amb antelació a Santiago. 

 

... I finalment, Santiago de Xile!

    Ja a l'Aeroport de Santiago, una de les primeres coses que havíem de fer era passar el control d'immigració, però com que no podien faltar els "petits problemes", en primer lloc ens vam trobar una cua de gent enorme, semblava que tots s'havien posat d'acord per arribar al mateix moment, i per a més desgràcia, la Bibiana va tenir alguns incidents al control d'entrada, ja que li van demanar un paper que li havien donat en sortir de Xile -de la qual cosa ja havia passat poc més d'un any-, així que el va haver de tornar a omplir. I clar, com que no s'ho esperava, es va posar mega-nerviosa. El Josep, en canvi, no va tenir cap problema en aquest sentit.

    Passat aquest primer tràngol, encara ens n'esperava un altre: l'equipatge. Com que no dúiem massa coses i a més havíem de tornar una maleta (la dels pares de la Bibiana), vam anar-hi amb una maleta dins de l'altra. Però la preocupació era: Hauria arribat després de tants petits incidents? Ens l'haurien obert? Hauria desaparegut? Ja havia passat una bona estona des de l'aterratge i això ens tenia també preocupats. Així doncs, vam anar ràpidament a la zona de recollida de maletes, i després de cercar una mica, la vam veure. Realment ens vam espantar ja que quan la vam trobar havia desaparegut una cinta que hi vam posar com a mesura de seguretat, i un dels panys semblava haver estat forçat. La vam mirar i vam veure que, tret d'això, la resta estava bé i l'altre pany semblava intacte (per sort, hi teníem dos panys), així que vam recollir-la i resignar-nos a la pèrdua de la cinta de seguretat. Com que dúiem una maleta dins l'altra, era complicat obrir-la, o sigui, que en principi ho vam donar com a bo.

    Després de canviar dòlars i euros per pesos, vam anar al control duaner, que vam passar sense problemes. Curiosament, en comptes de revisar l'equipatge, el van passar per un aparell de Raigs X, la qual cosa estalvia molèsties als passatgers. Superat aquest punt, ja finalment vam poder sortir. Havia passat gairebé una hora entre una cosa i una altra. Al sortir, ens vam trobar amb una munió increïble de gent que esperava els viatgers, entre taxistes, familiars, amics, etc., veritablement no ho havíem vist mai. Per sort, vam poder veure ben aviat els pares de la Bibiana. Abans de saludar-nos vam preferir abandonar aquell lloc per tal de respirar una mica i no entorpir la sortida de gent. Finalment, havíem arribat a Xile i tornàvem a estar tots junts!!

    Un cop més tranquils i sense tanta gent, ja vam poder fer-nos les salutacions de rigor. Havia passat ja gairebé un any i mig des que ens vam veure per darrer cop i la trobada va ser molt emotiva. Tot seguit, una vegada comprovat que, efectivament, a Xile era primavera i feia força calor, vam anar cap al cotxe per tal d'emprendre la darrera etapa del nostre viatge: el trajecte cap a Viña del Mar, on podríem finalment relaxar-nos i descansar de tantes emocions.

La Bibiana al cotxe de camí cap a Viña. Es pot veure la cara de felicitat i, a la vegada, d'esgotament.

  

Per fi a Viña!

    El viatge cap a Viña va tenir algunes anècdotes, la més destacable va ser que ens vam trobar la mateixa peregrinació que el Josep s'havia trobat a la tornada de la seva segona visita a Xile, l'any 2004. A Viña vam arribar cap a les 12 ben tocades del migdia.

A l'esquerra, la foto de la Bibiana abans del viatge, a Barcelona, acabada de tornar de la perruqueria. A la dreta, la Bibiana a Viña poc després d'arribar. Podeu comparar el seu estat i el del seu pentinat a les dues fotos.

 

    Per tractar-se del primer dia, no vam fer gaire cosa, perquè estàvem fets pols, entre el nervis i les tensions dels darrers dies, així com les produïdes pel viatge i també per gairebé no haver dormit, sumat a l'esgotament i al jet-lag. L'endemà, ja més recuperats, començaria l'estada i les activitats previstes.

 

L'ESTADA A VIÑA DEL MAR

La preparació del Nadal

A Xile, més que els pessebres, el tradicional són els arbres de Nadal, i aquí en teniu un exemple.

Però també, en molts casos, s'hi posa el pessebre. A casa dels pares de la Bibiana, per exemple, van posar les dues coses. Vet aquí un detall d'un molt original pessebre nadalenc.

En comptes de torrons, per Nadal és més típic prendre Pa de Pasqua (fet amb fruita confitada), i també per aquestes dates és força tradicional preparar galetes amb motius nadalencs, com les de la foto, preparades per la tia Rosita.

 

Intercanvi cultural culinari

    Durant el viatge vam realitzar alguns intercanvis culturals de tipus gastronòmic, és a dir, vam tastar les delícies de la cuina xilena i la nostra família va tastar i aprendre algunes receptes de la península ibèrica.

    Per exemple, un dia, al supermercat vam comprar maduixots, la qual cosa en principi, dit d'aquesta manera, no vol dir res de l'altre món. Doncs bé, el que li va donar el toc especial, és que en Josep va preparar-los segons la recepta catalana de la seva família... mmmm... van quedar boníssims!

    També, un altre dia hi va haver una classe teòrico-pràctica, impartida pel Josep, sobre com preparar la tan tradicional truita espanyola de patata i ceba. La mare de la Bibiana demostrà els coneixements adquirits i en va cuinar una ella mateixa.

    L'última classe de cuina, però, va ser impartida per la mare de la Bibiana, la qual va tractar sobre la preparació de les famoses empanades xilenes. Encara que les més tradicionals són les farcides de "pino", també n'hi va haver amb formatge. Van quedar boníssimes, i tenia tot molt bona pinta, tal com podeu veure a les fotos següents:

Els maduixots a punt de ser devorats. Unes postres d'allò més dolç.

Ara toca el torn de les truites de patata i ceba. Les dues primeres, enllestides pel Josep, mentre que la tercera és totalment preparada per la mare de la Bibiana.

Ja per acabar amb aquest apartat, tenim d'esquerra a dreta l'abans, el durant i el després del procés de cocció de les empanades xilenes.

 

Amb la Mari

Una de les primeres fotos de la retrobada.

La Mari observant el regal que li vam dur des de Barcelona.

Foto de la Mari en companyia del Josep i la Bibiana.

Aquí el nostre fotògraf va enxampar per sorpresa a la Mari.

En canvi, a aquesta fotografia, la Mari i la Bibiana es van preparar per a sortir bé, al costat de l'arbre de Nadal.

Ara podem veure el moment en el qual la Mari li lliura un regal de part seva a la Bibiana.

Aquesta foto pertany al dia en què la Mari va venir amb els seus pares, pocs minuts abans de tornar a casa.

 

La mort d'en Pinochet

    Als pocs dies d'estar a Xile, mentre ens estàvem encara recuperant del jet-lag i després de fer una migdiada, ens diuen que en Pinochet havia mort al migdia. Va ser una sorpresa, ja que justament es deia que anava millorant i aviat rebria l'alta. Es veu que va patir una nova i fulminant crisi cardíaca que el va dur en poc temps a l'altre barri. A tots  els canals donaven informatius i reportatges especials sobre aquest traspàs. Amb la càmera vam fer algunes fotos a allò que es va veure per televisió. Hi hagué incidents a Santiago i a Valparaíso. Per sort, Viña va quedar-ne una mica apart, i això que el van incinerar ben a la vora, a Con-Con, dins el terme municipal de Viña. Aquesta notícia va posar ben palesa la gran divisió que hi ha dins la societat xilena actual entre partidaris i detractors de l'ex-president i dictador.

    Curiosament, als pocs dies de la mort del general, la societat xilena semblà oblidar-se'n i centrà l'atenció en el món del futbol, en el qual un dels clubs amb més carisma de Xile, el Colo-Colo, s'enfrontava a un equip mexicà a una final d'un campionat sud-americà. 

    Una altra curiositat va ser el terratrèmol: Poc després de morir en Pinochet, hi hagué un petit terratrèmol, petit però que es notà clarament. Si hagués estat a Catalunya hauria estat notícia de primera plana, ja que va ser perceptible i bastant marcat, però pels xilens va ser "normal", i de fet cap mitjà de comunicació se'n va fer ressò. La curiositat és que deien, en broma, que el causant del terratrèmol era el cop de porta que li havien donat al Pinochet en voler entrar al cel.

    Tot seguit, algunes fotos, capturades moltes d'elles directament del televisor.

Partidaris del general Pinochet manifestant-se a Santiago.

El govern va decidir que no hi hauria honors d'estat, sinó només honors de general, que era el càrrec que encara mantenia. L'única representació va ser la de la ministra de defensa.

Alguns dels partidaris de Pinochet li donen el condol a la família del ex-president.

Els cadets de l'Escola Militar rendeixen els últims honors durant el funeral.

El fèretre amb les despulles de l'ex-dictador avança en comitiva al damunt d'un canó, tal com marca el protocol militar.

Tal com hem dit, als pocs dies de la incineració, el futbol va passar a ser el protagonista. Aquí podeu veure una samarreta del Colo-Colo (una mena de Barça a la xilena), que per cert va perdre el seu enfrontament, la qual cosa va deixar una bona part dels país molt trista i deprimida.

 

La trobada familiar

Una primera imatge del grup al començar la trobada.

L'oncle Emili amb la seva dona.

El pare de la Bibiana en una mena de duel fotogràfic: ell li estava fent la foto mentre ella també estava "atacant".

La tia Rosita amb un dels seus cunyats, l'oncle Pepi.

La Karina amb el seu xicot, en Juan Carlos.
La tia Pilar amb la Karina.

D'esquerra a dreta: Fernando, Angélica, Fernanda, Alejandro i la mare de la Bibiana.

La Karina i la Bibiana. Oi que s'assemblen molt?

La Bibiana amb la tia Rosita en una última foto de la trobada.

 

Trobades diverses

Una petita mostra de la primera visita que ens van fer durant aquest nou viatge. Aquí tenim la Karina, en Juan Carlos, la tia Rosita, els pares de la Bibiana i la Bibiana.

D'esquerra a dreta: els pares de la Mari, la mare de la Bibiana, la Mari i la Bibiana.

La Mari, agafada per sorpresa intentant resoldre un trencaclosques, del qual us parlarem tot seguit, i la Bibiana, obrint un regal de part de la mare de la Mari.

Moment de concentració total, mentre la Bibiana ensenya aquesta bufanda tan maca, un regal ideal per a la tornada a Barcelona.

La Mari amb els seus pares.

 

El Trencaclosques

    Un bon dia, la mare de la Bibiana tragué un trencaclosques de "només" 500 peces per posar-nos a prova. Com que va coincidir amb el dia que la Mari anà a veure'ns, ella també hi va participar posant el seu granet de sorra. Finalment, amb l'ajut de la Mari, del Josep i de la mare, el vam aconseguir acabar. Aquí teniu algunes imatges de mostra perquè pugueu veure'n els progressos.

El puzzle als seus inicis.

Anem avançant... 

La Bibiana amb el puzzle ja acabat.

 

Amb el Guzmán

    Tot aprofitant el nostre pas per Xile, un dia vam quedar amb el Manuel Guzmán, un company de club d'escacs de Josep, per portar-li els trofeus aconseguits durant l'any.

La família Guzmán al complet, amb en Manuel, la seva senyora Olga -que també juga escacs- i la seva filla que porta el mateix nom de la mare.

Els tres jugadors del Congrés. Com a curiositat, el Manuel porta una samarreta relacionada amb un torneig d'escacs que es juga a Catalunya.

 

Les platges de Viña a l'estiu

Una imatge global de com estava la platja el dia que hi vam anar.

Detall de l'escultura feta amb sorra que es veu a grans trets a la foto anterior, la qual no podíem deixar sense fotografiar de més a prop. Impressionant, oi?

La parelleta Josep i Bibiana amb la platja de fons.

Una vista més detallada de la platja. Destaquen l'oceà "pacífic", la gent que es veu i el moll de lluny.

Ara ens comencem a allunyar una mica... Per cert, aquesta imatge l'hem deixat en alta resolució per tal que la veieu amb més detall.

Una imatge de l'escullera. 

  

Imatges diverses de la nostra estada

Vista global del tan famós Casal Català del qual hem parlat a anteriors cròniques.

Aquí podeu veure l'institut on la Bibiana rebia classes d'anglès.

Una griva (a Xile en diuen "zorzal"), un tipus d'ocell molt comú allà. 

L'edifici que en anteriors visites estava en obres, i que per fi ja està acabat.

Un parell d'imatges del rellotge de flors de Viña.

La parròquia Sant Joan Bosco de Valparaíso, fotografiada des del cotxe.

Imatge d'un típic carrer de Valparaíso. Si us hi fixeu bé, veureu que cap al fons hi ha un ascensor.

Un típic troleibús de Valparaíso.

Edifici del Congrés Nacional, situat a Valparaíso.

Un altre exemple d'arquitectura típica de Valparaíso. Si ens hi fixem bé, hi ha un altre ascensor.

A Viña del Mar, per fi disposen de metro, el qual a l'anterior viatge es trobava en obres, en canvi ara ja està en funcionament. Aquí podeu veure l'entrada d'una de les estacions.

Aquesta imatge pertany a una altra visita a Valparaíso, més concretament a quan vam anar al Cerro Cárcel. Es poden veure l'ex-presó, a dalt a la dreta, i a l'esquerra, el cementiri.

Una altra imatge on es pot veure amb una mica més de detall la torre de vigilància de l'ex-presó, a més del gran desnivell que hi ha.

Aquí el que més destaca és el dibuix que hi ha pintat a la paret, en que es veu una persona amb un orgue de maneta.

Aquí estem baixant del Cerro Cárcel, aquell pendent que heu vist abans.

Aquesta casa ens sona molt...

Una petita mostra del boom urbanístic que comença a haver-hi a Viña del Mar, en detriment de l'arquitectura tradicional..

Mentre passejàvem, aquesta va ser una de les victòries que ens vam trobar.

El Casino Municipal de Viña del Mar.

I per acabar, dues imatges de cases típiques de Valparaíso.

 

La foneria de l'avi

Des de la casa de la tia Camila, es pot veure la parada dels microbusos que passen per allà i que vam fer servir per arribar-hi. Per cert, que l'estat de les "micros" és, en general, molt lamentable.

L'entrada de la foneria.

En aquesta imatge, una vista de com és la foneria per dins.

Vet aquí l'entrada del taller on la Bibiana va treballar durant un temps.

D'esquerra a dreta: la mare de la Bibiana, la tia Camila i la tia Rebeca.

Un primer pla de l'avi de la Bibiana.

 

Amb la família

La Bibiana i el Josep.

Els pares i germans de la Bibiana: el Pedro, la Virgina, l'Esteban i el Daniel.

Una nova versió de la foto famosa dels tres germans, aquest cop amb l'arbre de Nadal de fons.

 

L'església de les Carmelites

    Fa alguns anys, un terratrèmol va destruir la part superior del campanar de l'església de les Carmelites. Després d'un temps de col·lectes i projectes, els responsables de la parròquia van decidir reconstruir-lo. I com que tots els nostres viatges a territori xilè tard o d'hora tenen relació amb Les Carmelites, aquí us oferim una mena de reportatge cronològic i comparatiu perquè veieu com ha anat evolucionat la reconstrucció des de l'any 2003 en endavant.

D'esquerra a dreta: el campanar abans de començar les obres (any 2003), després durant la reconstrucció (any 2004) i finalment podeu veure l'església en el seu estat actual (any 2006).

 

 

LA TORNADA

El problema de la tornada

    Un bon dia, mira el Josep a la web d'Iberia i... sorpresa! a la seva reserva hi havia desaparegut la Bibiana! Què havia passat? Intenta trucar al número d'informació però des de Xile no s'hi pot comunicar, només és vàlid a Espanya. Va passar tot un mal tràngol ja que no podia fer pràcticament res. Per sort, va poder contactar amb la seva germana, la qual des de Catalunya va poder resoldre l'embolic. 

    Realment, tot era conseqüència del "famós" canvi del vol d'anada. Era el problema addicional que el canvi ens havia provocat (del qual ja us hem fet esment abans). Resultava que a la Bibiana li havien assignat un altre codi de reserva. L'operari que va fer el canvi deuria realitzar algun moviment de les reserves de vol i el resultat va ser aquest. El vol era correcte, la plaça la tenia, estava tot pagat, etc., però tenia assignada una altra reserva. Era el primer petit problema que teníem amb el ciberticket. 

    Segurament a l'aeroport no hauria passat res, ja que estava tot controlat, però la mala estona no ens la va treure ningú. Van ser uns moments de molta tensió i nervis per culpa del famós canvi inicial.

  

Els preparatius i... cap a l'aeroport de Santiago! 

    Després de tots aquells dies, amb el mal tràngol de la reserva de la Bibiana resolt, amb més aviat poques visites turístiques però molts dies d'un descans i tranquil·litat que necessitàvem, trobades amb amics i familiars i múltiples regals mutus (que ja veuríem com els posaríem a l'equipatge), tocava ja preparar-se per la tornada. En Josep recuperava la seva maleta "original" (que havia deixat a Xile feia més d'un any), i la Bibiana va aprofitar per endur-se més coses que havia deixat a casa dels seus pares. 

    A l'equipatge hi dúiem alguns líquids i coses fràgils, moltes d'elles regals, que aquesta vegada no podíem dur a la bossa de mà gràcies a les normes de seguretat. Així que ens vam haver d'arriscar a dur-les a les maletes, tot esperant que aguantessin les batzegades a que serien sotmeses. 

    Finalment va arribar l'hora de marxar, així que vam emprendre el camí cap a l'aeroport. En teoria, novament sortíem amb temps de sobra, per si de cas. I de fet, sort que ho vam fer així, ja que ens vam equivocar de camí i ens vam desviar lleugerament, però per sort vam tornar al camí correcte, no vam perdre gaire temps, així doncs va quedar només en una anècdota.

La Bibiana a punt per emprendre el camí de retorn.

 

    A l'aeroport vam arribar amb temps, però hi havia molta cua per facturar l'equipatge. Cap problema amb les reserves ni amb cap dels tràmits del check in. Per culpa d'aquests endarreriments, vam haver d'entrar ràpidament a la zona de seguretat, ja que la sortida del vol s'acostava, així que ens vam acomiadar de la mare i de l'Esteban, que ens hi van acompanyar, i vam continuar el camí. Tampoc no vam tenir cap problema amb el control de passaports de sortida.

    Un cop a la zona restringida, vam haver d'esperar una mica fins que es va iniciar l'embarcament. Vam poder veure algun control de seguretat addicional i aleatori. Cal dir que els sistemes informatius de l'aeroport de Santiago encara eren pitjors que els de Madrid (que ja és dir), ja que, tret de la informació que ens havien donat en el check in, no hi havia manera de confirmar ni la porta ni l'hora de l'embarcament, ja que no hi havia ni un sol panell informatiu i per megafonia no deien res. Hi havia pantalles però estaven destinades a posar reportatges turístics sobre Xile (a la sortida de Xile posen reportatges turístics!!). Per sort, no hi hagué cap error i la porta i l'hora eren els correctes

    Vam poder embarcar sense més incidències al vol d'Iberia. Per fi començava el llarg vol de retorn.

L'avió que ens va dur fins a Madrid i, a la dreta, la Bibiana esperant que arribi el moment de l'embarcament als còmodes seients de les sales d'espera de l'Aeroport de Santiago.

 

Cap a Madrid i després a Barcelona

    Només entrar a l'avió vam tornar a trobar-nos amb la "crua realitat" dels vols d'Iberia, corregida i augmentada: seients molt estrets, sense les sofisticacions de Lan Chile, la pantalla de televisió era molt lluny (massa) i a més altra gent sovint la tapava, les pel·lícules dolentes, etc. Quina diferència!! Com que teníem seients de finestreta, però, ens vam poder posar juntets l'un contra l'altre i vam poder dormir una miqueta, no gaire. El vol va durar 12 hores i també va seguir una ruta diferent, ja que anà per la costa xilena, en comptes de travessar Argentina.

    Arribant a Madrid, ja vam descobrir que passàvem de l'estiu a l'hivern, ja que els més de 20 graus de Xile es transformaven en -1 a la capital espanyola. A més, vam haver de sortir a la pista per anar amb l'autobús típic, i això encara ens va fer notar més el fred.

    A l'avió ens havien dit la porta per la que sortia l'enllaç amb Barcelona, i novament "tocava" perdre's per la "nostra estimada" terminal T4S i "gaudir" de la desinformació. Vam trobar la porta que ens havien indicat, però resultava que d'allà sortia un vol cap a Londres que duia retard. On seria la nostra? Al plafó informatiu (òbviament situat a una gran distància) estava anunciat el vol, però sense porta assignada. De cop, quan ja portava una mica de retard sobre l'hora que tocava embarcar, veiem que al plafó hi posa "embarcant...", però seguia sense dir la porta (!!) Al·lucinant!! Així doncs, vam anar cap a un taulell d'informació d'Iberia on hi havia... quatre persones (!!) (que , per cert, no atenien ningú: un llegia el diari, l'altre jugava amb l'ordinador, l'altre feia un sudoku i l'altre mirava les musaranyes). Després de fer-los saber discretament que allà hi havia unes persones (nosaltres) desitjant informació, els vam preguntar per la porta i després de mirar-s'ho una estoneta (dues persones van caldre per a esbrinar-ho!!) ens la van dir, i era una de diferent de la que ens havien indicat a l'avió. Per sort, era ben a la vora i vam poder agafar el vol, així doncs, novament vam tornar a ser dels darrers en pujar, per variar. 

    Dins l'avió la feina va ser posar l'equipatge, ja que era ben ple, i les hostesses, que normalment són molt amables, no ens van ajudar gens ni mica.

    Realment, l'Aeroport de Madrid ens va decebre, i moltíssim, tant al vol d'anada com al de tornada: desinformació, falta d'atenció i de serveis com cal, tot enorme però mal comunicat, tot nou i "de disseny" però en pèssim estat de conservació o fet malbé, descoordinació, etc. 

    De totes formes, Madrid quedava enrera i ara tocava el vol cap a Barcelona.

La Bibiana esperant als incòmodes seients de l'Aeroport de Barajas que per fi es decideixin a assignar-nos una porta de sortida pel nostre vol.

 

    El vol Madrid - Barcelona va ser "normalet", l'única sorpresa digna de destacar va ser quan el pilot ens va dir que a Barcelona estaven a 3 graus, i realment hi feia molt de fred.

    A l'aeroport, el primer era passar el control d'entrada. Aquesta vegada, com que la Bibiana ja tenia el permís de residència, no hi van posar el més mínim impediment. De fet vam ser dels primers en superar aquest control, i després ens va tocar esperar una bona estona les maletes, després d'intentar intuir per quina cinta sortirien. Per sort, la vam encertar i, després d'uns minuts de nervis i preocupació, van aparèixer totes dues sense cap desperfecte aparent. Els patiments havien acabat, com a mínim de moment.

    Tot seguit, havent passat el control duaner, on no hi hagué cap problema, vam sortir a la terminal i vam agafar un taxi, després d'esperar un xic.

    Vam arribar a casa sense problemes i ràpidament, tot i ser hora punta, ja que el taxista agafà una ruta alternativa que estava bastant descongestionada. La sorpresa va ser en arribar al nostre barri, ja que ens vam trobar que estaven enderrocant la històrica caserna de Navas. Ho vam viure en directe. 

    Un cop a casa, no vam tenir temps de relaxar-nos, ja que la Bibiana hagué de marxar a corre-cuita cap a les classes de català, tot i el jet-lag, i al Josep li tocà tornar a "posar en marxa" el pis i a més comprar queviures per tal de poder dinar.

    Una estona després, un cop vam tornar tots dos dels nostres respectius deures, vam poder obrir l'equipatge i veure que tot havia arribat en perfectes condicions, per sort. Havia finalitzat aquest llarg viatge i tocava ara recuperar-se del jet-lag i reiniciar les "rutines" habituals del dia a dia, a més de preparar el Nadal que ja s'acostava, però això ja és una altra història.


Nota: TANTO LAS IMÁGENES COMO EL TEXTO ESTÁN BAJO COPYRIGHT. ESTÁ PROHIBIDO PUBLICARLAS EN NINGÚN SITIO (NI WEB) SIN PERMISO DE SUS RESPECTIVOS AUTORES..

Data de la darrera actualització: 23-01-2007